Podcast Maximum Clatellot 2yl40

Punk dels carrers de Vic i tractors d'arreu del món. Ritmes fàcils amb punteigs difícils. Punk i germandat Skinhead. La millor banda per fotre coros amb la gerra ben amunt. Cantics d'unitat i d'històries compartides. Tatuatges i post adolescència. Amunt i crits. Avui tenim la millor banda d'street punk de catalunya. I volem que us eixordin els timpans. https://thedemencials.bandcamp.com/

Venen a presentar-nos el seu últim discàs inTANO!stellar però ja n'han gravat 50, també ens venen a explicar que el segell saltamarges fa 500 anys i faran no un ni tres sinò DUES grans festoles plenes de joia, germanor i TERRIBLE TERRABASTALL que provocarà gonoerrees i afàcies en sis quilòmetres a la rodona. No us els perdeu. Són tan bons com bones persones. I una cosa i l'altra és exageradament MOLT. Tinc un ogre a casa que s’apodera de mi. S’emporta lo bo i millor que jo puc oferir. Tinc un ogre a casa i m’és un fart de patir. A la nit no puc ni dormir, l’he de fer fora d'aquí. https://tanoduo.bandcamp.com/album/intanostellar

Molta gent diu "Clar en NEBUR va al màximum Clatellot cada vegada que aterrissa per Kataloniak perquè és amic seu de quan va tocar amb Zombi Pujol!" No hi ha al món MENTIDA més GRAN. Perquè en NEBUR ja era amic nostre quan tocava amb Omega5, quan tocava amb els Workers Oi!, quan tocava amb Seth Onilecram, quan tocava amb Vergones Unidos del Dolor, quan tocava com a Ruben Jodra o quan tocava amb l'Associació de Pares d'alumnes o quan tocava amb qui fos que toqués. És més, no només és amic nostre pel que toca i pel que canta. És amic nostre PEL QUE PENSA I PEL QUE DIU. La joia polièdrica. L'home pentagramàtic. https://neburseth666.bandcamp.com/

Què dir dels FETUS? Que mai no paren, que toquen i retoquen, aquí i allà, amb els seus estrictes pentinats, ben arreglats facialment, afinen, s'acompanyen de gent extraordinària que ha preferit no acompanyar-los al programa com per enxemple : Guille Caballer i Carles Belda. No han pogut venir perquè estaven fent bicilcleta estàtica! Molt bé, malparits, us apuntem a la nostra llista. A nosaltres se'ns estima, no s'ens rebutja. 223 oients cada tres mesos ho demostren. Se me n'ha anat la carbassa. Com anava dient: Fetus són de lo milloret del barri. Anem fent cap a la sega, anem al ball dels naps bullits, anem a l'aplec dels culs bufats. Movem-nos amb energia i energeticament. Aqui teniu el nervi, aquí teniu la tensió. Mod-folk i power pop. No trobareu res millor.

Avui parlem amb l'Àngel Ferrero que acaba de traduïr una obra de teatre boníssima d'en Bulgàkov que es diu Batum. Parlem de moltes coses però se'ns n'oblida una de bona "Era realment Stalin un agent policial infiltrat?". Ja mai no ho sabrem. Sembla que l'obre recull uns rumors que ho insinuaven. "1 de Setembre. a Borzhomi ni tan sols em van deixar desfer la maleta. No ens dediquem al reuma, diuen. Resulta que ara sóc un reumàtic! Que poc, que poc viuré en aquest món cruel! Me'n vaig altre cop a Sibèria, al... 10 de Setembre...al mar gloriós! Al sagrat Baikal! Les vistes són increïbles però fot un fred que pela. El metge siberià em va dir que era d'idiotes anar a un balneari quan estan a punt de començar les nevades. El que ha de fer és anar a un lloc càlid. L'enviaré a Crimea, diu. Ja hi he estat, dic. Merci. I on ha estat?, pregunta. A Yalta, li dic. I diu: L'enviaré a Alupka. Bé, a Alupka?, doncs a Alupka. Tan me fot, com si m'envia a la quinta forca. Em vaig comprar una pellissa i vaig marxar". L'holandés errant. Mikhaïl Bulgàkov.

La Dèlia i en Dadavid venen a fotre el seu crit al cel. Venen a gesticular, a expressar, a patir i a redimir. Venen a fer cares llargues i a fer morros i a fer la banda sonora d'aquesta inquietud, d'aquest desassossec, d'aquesta incomoditat. Venen a dir que n'estan tipes i cuites. Venen a fer una versió misteriosa. I per celebrar el centenari del col·lectiu OJALÄ ESTÉ MI BISI, al qual pertanyen, l'Onclu ens explica que el seu avi era ciclista. Som-hi! https://con4.bandcamp.com/

Ens han visitat la banda del nostre tècnic de só l'Esteve. De manera que més aviat és com si nosaltres els haguessim visitat a ells, perquè són ells qui estan a casa seva. Encara que nosaltres també és com si hi fossim. Quedem en que ningú ha visitat a ningú. Ha sigut un encontre. Un encontre que ha sigut un xoc. Un xoc de palanganes i graelles de calçots xocant a l'hiperespai. Rocanrrol del que ja no se'n fa i que no se n'hauria de seguir fent. Rocanrrol com un tramvia que descarrila i que mata el doble de gent que eja dels que porta a dins. Un homicidi multiple xerricant, planyívol i rítmic. L'estètica desdenyosa dels qui persisteixen. Entre esgarip i esgarip, hi parlem de tebeos, llibres de terror, bars de bon menjar i tot de coses amenes i divertides. https://sleepinggiantbcn.bandcamp.com/album/sleeping-giant-3

Indústrias Orsini són un acumulador orgònic de rabia, carinyo, odi i rabia pseudo-temperamental. Són desfici sense ofici ni benefici. Són autogestió en estat pur, son les escorrialles àcides i pletòriques del trinxat de l'associacionisme i l'intervenció veïnal als barris. Són festa al carrer. Són rumor de disturbi. Són una foguera amb palés. Són saber antic, saber de barri. I avui, tenim el privilegi de comptar amb ellis per omplir aquesta estona tonta anomenada Màximum Clatellot. Alcem la copa de garnatxa! https://industriasorsini.bandcamp.com/

Avui no tenim una persona, ni dues, ni tres. Tenim una emoció a flor de pell perquè ens acompanya un gran de grans, el mod per antonomasia, el que s'aixeca del terra i cau les vegades que fagin falta, el que té una molla elèctrica, el que canta, el que escriu, el que tradueix, el que puja , el que baixa, el que serveix fins les tantes i ades quadra caixa. L'únic i inimitable RICKY GIL. Acompanyat de l'EMPERADOR , o més ben dit, el TSAR dels poca-soltes. El tarambana multiinstrumentista més salvatge i selvàtic que mai hagi nascut d'un forat fet a terra que sembla talment que vingui del mateix infern. Quina puta alegria fer aquest programa. Quina sort hem tingut. https://soundcloud.com/ricky-gil-hipop-tam-a-botafogo/sets/ricky-gil-hipop-tam-a-botafogo

Des de diferents llocs inconnexos de Catalunya ens arriba aquesta cèl·lula de soul nuclear. Una constel·lació sònica de ritmes antropomèrdics. Soul de subterrani i terrat, de reescalfament i de menjar sobres una setmana. Soul, funk, R&B i altres músiques negríssimes interpretades per gent amb l'ànima socarrada i l'esperit volcanitzat. Corda't les sabates, la pista et crida! https://theslingshots.bandcamp.com/album/break-out

El que va començar com una manera de ar un rato de merda entretingut durant l'època de la COVID s'ha acabat convertint en l'única cosa de l'odiosa època nadalenca que mola. Encara que no venen tota la PINYA-COLLA i molt menys, les il·lustres convidades de luxe que han convidat aquest any al recopilatori, venen tres Pinya persones a cantar-nos tres o quatre temes i dos o tres més que destruïm amb gran alegria i xerinola barata. El que a amb les tradicions és que si les vius en el seu moment semblen molt falses. Però d'aquí a 2.495 anys tot això li semblarà molt autèntic. Al pobre que quedi, que s'ho escolti. No ens deixem emportar per l'existencialisme proto destructiu d'aquestes dates que ara ja n'estem empatxats. Això ho vam gravar per Setmana santa. De manera que traspua optimisme estult per tots els seus poros. El disc de nadales PINYA 2022: https://discospinya.bandcamp.com/album/nadal-a-10-bandes-vol-3 El disc de les PINYA nadales 2021: https://discospinya.bandcamp.com/album/nadal-a-10-bandes-vol-2 La PINYA de Nadales a Can Disc 2020: https://discospinya.bandcamp.com/album/nadal-a-10-bandes-vol-1

Sintonía inicial : "L'últim pagés" del gran Ramon del Cool. Des de Rosselló venen aquest power punk trio. Per primer cop un grup de les terres de Lleida! I no d'un poble qualsevol! De la mateixa terra que los de la Torre, Roots the Cool o el pavo que rebenta el carismòmetre, l'home en que es va inspirar Johnny Cash per crear el seu personatge de rodamòn addicte als barbitúrics: Lo Gitano de Balaguer. Ens venen a explicar les seves coses, les seves alegries i les seves i penúries i...en fi, que hauran de tornar un altre dia per explicar-nos què va ar el dia que en machin va tocar a rosselló! Fox System, el punk-rock que nosaltres SÍ que vam demanar! https://foxsystem.bandcamp.com/

En Carles, en Junx i en Joel estan fent un documental sobre la variant ibèrica dels bars d'inspiració més o menys polinèsica. Paraisos artificials de porexpan i cartró pedra, reapropiament d'un fals expoli cultural triple, xafarranxo de garrafa, la peculiaritat celtíbera en els bars de destape i despiporre, les sanefes, la cultura , les tasses i demés parafarnalia d'aquest univers escapista, còpia barata que supera, revisa i augmenta el ja suficientment artificial somni naïf americà dels 50. Una xerrapeta que us captivarà a estones i us sadollarà la curiositat que segur que us despertarà sobre el tema.

Quan vam deixar d'aprendre coses de la gent que anava davant nostre, dels primers que vam aprendre dels que venien darrera va ser dels FP. Vam aprendre'n coses bones i coses dolentes. Que aprendre ho comprèn tot. Però sobretot, hi hem matat estones a dojo. Hem estat traginant, rient, bebent, encaboriant-nos, traginant un altre cop, fotent soroll, no podent-ne fer gaire i amb ganes de fer-ne més i més, fotent-nos de tothom i de nosaltres mateixos i rondant per llocs on no hi havia ningú interessat en res del què proposessim. I això no ens ha fet ni mitllors ni pitjors, però ens hi hem entretingut a base de bé. I ara ells són un pilar i un referent i molta gent ha fet coses semblants a les seves no amb més tino però si amb més fortuna. El que se sol dir en llenguatge idiòtic, una banda de culte. Però per nosaltres només són els FP. Aquells pinxos de la Plana dels qui hem aprés tant perquè ens van fer riure i vam decidir anar-los al darrera. Gràcies per existir.

"En aquests temps els pobres són arruïnats, les vídues gemeguen, els orfes són trepitjats, tant que la majoria d'ells, nascuts en famílies conegudes i educats com a persones lliures, fugen a refugiar-se entre els enemics per no morir sota els cops de la persecució pública. Sens dubte busquen ente els bàrbars la humanitat dels romans , ja que no poden ar més entre els romans una inhumanitat pròpia de bàrbars (... ) En efecte, prefereixen viure lliures sota una aparença d'esclavitud que ser esclaus sota una aparença de llibertat". Aquesta cita de Salvià de Marsella la trobem recollida al llibre d'en David Algarra "EL COMÚ CATALÀ" que parla de com els rics s'han anat apoderant de tot el què era de tots i de com ho han espatllat i desgraciat tot. En David ens ha visitat, junt amb l'Orland Mena i han resultat ser unes bellíssimes persones amb unes bellíssimes idees. Per cert, la intro d'avui és "DIEZ DE LA NOCHE" de l'album HISTORIAS DE LA PUTA FÁBRICA del grup DESAKATO.

Venen a cantar-nos les seves cançons de folk fosc, grimpaire, elèctric, estrident, lluminós, vital, arrencador, sorollós, cotidià, invisible, intangible, eteri, exagerat, però, sobretot, INCREÏBLE i IMPRESCINDIBLE. Una formació basco-mallorquina amb una música inquietant i unes lletres que no es queden precisament a la superfície. Van al moll de l'os. Aprofitant la seva mini gira per Saragossa-Vic-Barcelona, els OCCHI di FARFALLA van ar pel Màximum Clatellot i ens van deixar més garrativats que una branca de figuera dissecada. No us les perdeu per res del món. https://occhidifarfalla.bandcamp.com/

Des de la charmant vil·la de Gràcia ens arriba aquest engendre sònic. Un Clark Kent que treballa 9 hores d¡aparellador en un despatx de la Bona Nova i que una tarda o sis al mes es despatxa a gust amb la societata i amb el sistema sota la seva marveliana personalitat d'astre musical anomenada YUYU PENOMBRA. I no és l'únic heterònim, perquè, el Sr. Y també té un altre desdoblament íntim en la que es transforma en Frank Palou, que fa pop descafeïnat i teletresià esperant el moment de musicar un anunci de cervesa no artesana o de favada campurriana. Místic, domèstic, domesticat no dubta ni un segon en fer cançons on el xiscle de l'oreneta cua ratllada simbolitza la llibertat. Tant a nivell unipersonal com a nivell uniespiritual. Goa, estèvia i conya fina marinera. Ui ui ui amb en YUYU!

Van venir amb els seus catxarros i les seves catxabilles elèctriques i van fotre una contundent descàrrega de les que ja la gent no sol fotre. Van venir a trencar carcanades, van venir a fregir rustillons, van emetre xivarri i potència, incandescència i soroll. A més de ser excel·lents persones, vam seure i vam parlar comodament de moltes coses: L'extermini d'escarbatots, quants anys es necessiten per desviar un riu, si és bona idea enfilar-se a una palmera sense calçotets i altres questions merament musicals. Si els voleu sentir al seu bandcamp, aquí els teniu: https://zephyrlake.bandcamp.com/

Tenim en García que és lo millor del dia. Venim amb en García que xerrica i que xirria. Escoltem en en García perquè no fer-ho no podriem. Qui no se l'estima l'odia per això és en García. Ens visita l'ànima dels Bonestorm que ha gravat unes cançons sueltes que ell considera més intimistes i més introspectives només perquè els seus socis a Bonestorm les han descartades. Ens parla de tot com ell ho fa, amb aquesta llengua esmolada i a vegades enverinada que ll utilitza per fidelitzar les amistats. Escolteu aquestes CANÇONASSES i les entendreu més i us agradaran més. A més, hi ha un parell de temes inèdits que són un festival i un desparrame. sc García som TOTS.

Els Slapshots roquerols que en comptes de fer cançons sobre hoquei sobre gel fan cançons sobre la petanca. Viuen petanca, juguen petanca, suen petanca i, quan tenen una estona lliure de la petanca a la seva vida, van a l local d'assaig a treure HIMNES PETANQUEROS com qui treu Himnes Homèrics asegut a la tassa del vàter menjant cereals Floskis. Els dos Aleixos, el germà d'en cundo, l'Albert Reiki i en Lozano que és un ex-aficionat a moltes coses que vosaltres farieu bé de no aficionar-vos venen per donar-nos una lliçó de modos. Ja ho diu la llegenda: ACTUAL MILLOR GRUP de LA ROCA del VALLÈS. I les llegendes no són com tu i com jo que parlem per parlar. El que diuen les llegendes està escrit en semen i sang de regla sobre acer roent. Com acer roent són les boles de petanca Com que marxo ja per no perdre l'últim bus al cementiri. LLARGA VIDA A TANGANA. Old school més old que school.