Podcast Maximum Clatellot 2yl40

Bona ratxa portem de GRUOS tremendos! Guitarristes excèntrics, manàgers drogats, frontmans electrocutats... Tota aquesta penyufla és l'habitual que a pel programa i deixa la seva entranyable petja. PE-RÒ: L'altre dia van venir els RATPENAT i, encara que s'assemblen a tots els grups punk que portem ( Per què no hauria d'assemblar-se? És dolent ser igual que tots els teus amigotis? ) es caracteritzen pel seu guitarra de look sexy-jeviata de barri, la seva loquacitat verbal esmolada, enginyosa i accelerada, el seu frontman i el problema masculí per excel·lència de que els collons pengen massa i com ens els recollim, arribada la vuitantena... En fi, penya molt REAL i molt COM CAL. Una gent estupenda. Que acaben de treure un discàs, que entre hit i himne, no els hi ha cabut CAP CANÇÓ. Foteu-li al programa o escolteu-los aquí: https://hardcorehitscancer.bandcamp.com/track/ratpenat-els-meus-amics-son-morts-turbo-negro https://rockbombs.net/collections/ratpenat Sincerament, hi ha tants grups que es diuen Ratpenat i coses per l'estil que no trobo el seu puto bandcamp. Si algú el troba, que el posi als comentaris, si us plau.

Van venir en Sergi, en Josep i l'Aitor i realment ens pensàvem que, amb el soroll que fotien, eren, com a mínim, set o vuit persones. Va resultar que amb tres en tenien prou i de sobres. Van fotre una trallaca que van desenganxar la cagadora del lavabo del terra. I això que el lavabo està a 6 metres dels amplis. També van venir a deixar-nos ben claret que molta potència sònica i turboveloç tampoc significa que siguin uns memos o uns menjatorraines. Conversa assossegada i intel·ligent que podeu asavorir amb un té de fruites del bosc i un cigarret de farigola amb joanoles. No per casualitat el seu logo és un homenatge a l'intel·lectual punks dels HHH. https://louisxarmstrong.bandcamp.com/album/h-lle-in-wahnhof-lenfer-au-wahnhof

Avui han vingut a visitar-nos ni més ni menys que els NEIGHBOUR RATS. Que li foten al palique, que xisclen, que prenen estricnina amb entrepans de pa bimbo, que viuen la vida loca terrassenca, que foten una descàrrega sentimental de punk i de hardcore, que apreten el pedal i no només no el deixen anar si no que , si volen, el porten. Han vingut a explicar-nos quins són els seus ingredients per si de cas volem ser ells. I l'ingredient principal és: Viuen cada minut com si fos l'últim segon. TRALLA VIVA. MACARREIG UNIVERSAL. LES CARTES SOBRE LA TAULA. SULFAT DE METAAMFETA. Neighbour rats. https://neighbourats.bandcamp.com/album/neighbour-rats-split

Normalment foto una xaps sense sentit però en el cas dels Qquatre caps fotaré un copy-paster d'una cosa que he trobat a la seva web: Es defineixen com un una locomotora de skinhead reggae i d’early reggae, sense fer cap lleig al rocksteady, al soul i fins i tot al funk, una banda implacable sobre l’escenari que parteix de la idea dels trios vocals jamaicans i del reggae instrumental i que complementa perfectament aquesta vessant amb la col·laboració de diferents cantants i instrumentistes depenent dels concerts i de les gravacions, podent arribar a tenir 10 músics a l’escenari (amb la seva secció de ventsThe Header Horns). https://www.youtube.com/watch?v=JuVlpGMkk_c

Normalment ve penya al programa a la qual fem una pregunta il·lustrada amb una anècdota de les nostres vivències i, abans que la puguin respondre ja em directament a respondre-la nosaltres. Nosaltres parlem per nosaltres i parlem per ells. Som ninot i ventríloc. I som titella propi i convertim als altres en titella de la nostra pròpia veu. Podem dir que el Màximum Clatellot és un espectacle TITELLITZANT. Hi ha una veu que no sabem d'on ve carregada d'experiència que parla per totes les boques que hi posen el peu. Una mica, aquest és el resum de l'experiència caltellotesca. ARA: Hi ha un moment en que les convidades poden exercir el seu dret a uto-reivindicar-se i és quan agafen les catabes i els catxarros de musicar idees i conceptes. AQUÍ sí que la veu calla i aquí si que es munta una trifulca catximbambera. No us perdeu, doncs, els sons estrafets de funiculars ofegant-se i els ritmes ètico-eclèctics dels set cops grans TIGER MENJA ZEBRA. La puta polla amb remolatxa. Gent més bona i més bonica que una bossa de pipes de 40 cèntims! Gent de la que ja no en corre. Del Figaró, de la Garriga i de Granollers. Tres puntals de la zona negativa del Vallès. Del triangle de les Agudes. https://tigermenjazebra.bandcamp.com/album/irables

En Garcia i els seus esbirros venen a presentar-nos aquest EP fantàstic on expliquen el de sempre però més depurat, més intel·ligentment, amb una sonoritat més envolvent i contornejadora. Nosaltres celebrem "El dia abans que tot se n'anés a la merda" com si fos el dia en que tot se'n va anar a la merda. Perquè realment no podem ser més fans d'aquest grup i tota l'apologia a l'estètica del fracàs que comporta. LLARGUÍSSIMA vida als BONESTORM!!!! https://bonestormvic.bandcamp.com/album/el-dia-abans-que-tot-se-nan-s-a-la-merda

Com que són de La Roca i són més eixerits que un gínjol els hem perseguit fins que ens han pogut fer un lloc a la seva agenda i aqui tenim els PERIFERIA que acaben d'estrenar un disc que és absolutament gloriós. Que agradarà als fans, als no fans i als qui no es renten les mans. Que té lletres molt sentides, i de receptes d'amanides. Que expliquen les seves vivències i mil altre peripècies. Que parla de ser de La Roca i d'estar sempre allà on no toca. Si el voleu sentir: Pim-pam I si no: Cagueu ENCIAM!

Power duo! Un dels nostres més estimats habituals del programa, en Síctor Valdaña, l'única persona que dona nom a una cançó dels Bonestorm amb nom de persona, torna al Màximum després de venir amb els Zephyr's Lake per donar-nos una lliçó magistral de punk rock epitafoide. Lletres incontestables, melodies arrebatadores i el pavo que es va fotent bun hite rera l'altre com si escopís pinyols d'oliva a la tassa del vàter. INCREIBLE. Ho heu d'escoltar perquè és puto inenarrable. A més, tot el repertori és encara inèdit. O sigui que només el podeu sentir al Màximu o a un parell de yotubbis que aquí us poso. https://www.youtube.com/watch?v=pWlmuAh4Z4w https://www.youtube.com/watch?v=zkIyCs4qoYg Per cert, hi ha uns altres GRÖP, però van amb dièresi a la O.

Van venir LOS PINTAOS i mecagumdéu va ser com si un camió de les escombraries, el GS del dealer de la Torreta, una furgoneta del tanatori i un furgó del manicomi xoquessin en una rotonda i és fes una gran festa i una gran foguera i s'hi ballessin nous ritmes ancestrals amb cridòries guturals de colors i després van parlar i ens van explicar la seva disciplina de boxeig, solfeig i DMT i nosaltres vam dir "Aquesta SÍ que és MANERA de fer música maca!...I de quina manera, penya! D.E. Q.U.I.N.A. M.A.N.E.R.A.!!!!! Malparits PINTAOS del dimoni. Tenen un parell de coses a dir-vos i els heu de sentir ARA MATEIX. Sintonia: Oui, Oui, Oui Holly G. Lo últimíssim dels PINTAOS: https://empty6pack.bandcamp.com/album/au-or-never

La Sofi, en Vidal i en Guillem han muntat aquest super grup de tripersonalitats fartes de no descollar el que mereixen i s'han enfrascat en una missió evangèlica i evangelitzant per tornar a la CANYA ANTIGA la seva primigenia esplendor i brillantor. SURROCA han vingut a repartir cops de mastil als infidels, han vingut a sufocar-nos amb els seus ritmes, els seus síncopes i les seves lletres. Han vingut al Màximum Clatellot i hem departit, begut i xerrat. Foteu-li al pley i ho veureu! https://surroca.bandcamp.com/album/acte-de-pres-ncia

Molta gent volia que tornessin els GRANS & PUS i la indústria ho va entendre malament i va preparar el retorn dels Guns & Roses. Un exemple més del poc que entén la demanda la oferta. De la desavinença entre el desig i la indústria. Del desencaix entre la llibertat somiada i la llibertat comprable. No a ABSOLUTAMENT res. Màximum Clatellot hem vingut per solventar aquesta merda. Per acabar amb aquest infern d'inautenticitat. I els hem portat. Senyores i senyores: Els grans GRANS AMB PUS. En persona i en directe. https://www.youtube.com/watch?v=MIIs7gDbPMg

Quin dia més màgic i simpàtic vam sortir del freopàtic! Vam anar allà al Masnou que és on es cou lo nou. Vam parlar amb tot de penyofa de alta i de baixa estofa. Vam patir el decalatge entre qui som i el personatge El personatge se'ns menja i és això allò que ens penja. Anar ant al poble revista se'ns va oblidar l'entrevista que teniem preparada als BRÖSSA escrita en vers i en prosa. Fem un programa desastre Som un parell de xafastres. Disculpeu-nos Edu i Milo ens falta patata pel Kilo! https://sombrossa.bandcamp.com/

Aviam que ni se m'acut què escriure sobre Les Testarudes com no sigui que ja totes sabeu de sobres que estan al top del hot, que són el hit del mec, que estan al high del loft. Que són tremendo combo, que són la sonora santboienca, que són flow, sabor i actitut. Que ni se t'acudeixi intentar ni micro-vacilar-les perquè sortiràs escaldadíssim. Que són la rehòstia sacrosantíssima. Que quina sort que vinguessin a aquest programa no de merda però sí mig de merda. Quina fortuna nosaltres i quin salero elles. Mestres del ritme. El rodalies a velocitat de TGV. Han vingut a enderrocar el vell món. Ho veieu? Ja ho estan fent. 10 ties xulíssimes amb qui fer unes bones ballaruques Insta i tuittert: @lestestarudes

A nosaltres ens agrada el TERROR perquè és la nostra zona de comfort. Ens agrada el TERROR perquè s'hi viu més tranquil que a la vida normal. Ens agrada el Terror perquè sentint TERROR ens entrenem a deixar de sentir TERROR. Ens agrada el Terror perquè, en el TERROR, els tontos sempre morim a la primera mitja hora i ja no ens hem de preocupar DE RES MÉS. Per això avui ens han vingut a visitar LES ARANYES, un combo fet des del TERROR i pel TERROR. Una marabunta de tarantules enfollides contra l'ensopiment i contra l'encefalogramaplanisme. Les Aranyes. Perquè el món n'està a petar. Perquè en fan experiments i les els donen LSD. Nosaltres també en volem. Inestabilitat psíquica i fragilitat emocional. I BALLAR fins al final! https://lesaranyes.bandcamp.com/album/les-aranyes-s-t-ii

Tres amigots amics de la música contundent i escridassadora. Tres coneguts amb la sana disposició d'anar ràpid fent soroll. Tres programadors anti-programari. Tres fagines salvatges boges per fer xivarri. Tres hienes que de tot se'n foten. Tot ho masseguen, tot ho queixalen, tot ho regurgiten. Tres elements del futur fent cançons del més enllà. A Can Màximum Clatellot: Els RESIDUOS PERMANENTES! https://residuospermanentes.bandcamp.com/album/vol-iii-2

Van venir l'altre dia 4 gamarussos, 4 galiastres, 4 fills del desastre. Més el seu mànager. Van fotre 4 galipondrios, 4 agapornis, 4 sincropaties. Van fer tremolar el garatge. La majoria són de Sant Andreu. Oju si hi fiqueu el peu. Que aquesta jaios exaltats hi campen per allà en llibertat. EIGHT. HARDCORE sense ramalassos intoxicants. CANYA de la MUNTANYA. PENYA de la GRENYA. Impossible trobar el seu bandcamp. Hi ha 800 bandes que es diuen igual.

Implicació no és discurs Diuen que els aniversaris són una manera d’enganyar a la mort, com si cada any de vida que sumessis n’hagués de restar un d’inexistència, però comencem a veure clar que això que vam parir fa dues dècades i mitja, això que ens ha vist créixer, ens ha alimentat i ens ha ajudat ser qui som, no tindrà final. El Sucre no morirà com ho farem tots nosaltres, per tant no té gaire sentit contar-li els anys. Tampoc té sentit celebrar una efemèride del què ja és, per si mateix, una celebració. Aquí celebrem l’amistat, les llagrimotes intempestives, la pell de gallina i les abraçades que no s’acaben mai. Aquí celebrem la música sense intermediaris i la màgia que ho fa possible. Diuen que els moments viscuts amb una implicació absoluta, quan cap, cor i cos es troben per anar al mateix ritme, es tornen eterns. Són instants que es desprenen de l’eix cronològic i perduren més enllà del pas del temps. Presents sencers que es mantenen intactes, i als que podem tornar sempre que ho necessitem, no pas recordant-los, sinó revivint-los una vegada i una altra. El Sucre és un d’aquests moments, i els que ho sabem procurem tornar-hi, com a mínim, dos dies a l’any. Diuen que aquí el mercat no hi entra, perquè ningú compra ni ven res, i que el sentiment de germanor és més important que les cançons. També diuen que no hi ha cap diferència entre venir a tocar o venir a ballar, i que el Sucre no es fa, sinó que a. Tot això ho diuen, amics, perquè és la pura veritat. Benvinguts a casa. Firmat: El Generador Resum: Ens fotem M. Toquem a la vorera.

Nosaltres ens refreguem en TIGRE BALSÁMICO Nosaltres creiem en TIGRE BALSÁMICO Nosaltres untem extremitats i carcassa corporal amb TIGRE BALSÁMICO i gaudim i xalem amb TIGRE BALSÁMICO perquè TIGRE BALSÁMICO són els millors ja sigui en format medicinal com a TIGRE BALSÁMICO ja sigui en format garrotada musical també amb el novedós nom de TIGRE BALSÁMICO. A més, TIGRE BALSÁMICO està compost per diferents components molts d'ells dibuixants de còmics independents d'entre els quals no en podriem destacar CAP perquè TIGRE BALSÁMICO és una unitat. Una unitat parangonal. La millor purria de barcelona actualment i en aquest moment https://tigrebalsmico.bandcamp.com/album/tigre-bals-mico https://www.instagram.com/tigre_balsamico/ https://www.youtube.com/watch?v=SXBw2EgVTds

Tres amebes contingudes, Tres nervis en contensió, Tres ex-convictes addictes, Tres aiguardents al porró. Tres persones amb estigmes Tres cors ben assedegats Tres cordes, timbals i ritmes Tres fer-ho tot amb les mans. Tres esperits continguts Tres recipients plens a doll Tres raigs vists a contrallum Tres bojos fotent SOROLL. Els ALIMENT. Al Clatellot, FINALMENT. https://aliment.bandcamp.com/music

L'arròs cantant el seu HIT "DEMASIADO GUIRI" en una gravació de l'any de la picor. https://ecss.bandcamp.com/album/demo