El TelefoNet 2w78

Avui he obert la porta del meu món interior, i el to del teu missatge ha trencat el silenci, sense por. La pantalla s'encenia com un far al meu portal, però encara no sabia si entraria brisa... o sal. El telèfon és finestra, una escletxa cap enllà, pot entrar-hi l'aire fresc o la pols de la ciutat. De vegades du les estrelles, altres, porta soledat... Ai, finestra de vidre, tan fàcil d’obrir, tan difícil de tancar! M’has dit que em trobes a faltar, i el cor se m’ha encès sencer. Després, mil notificacions m’han robat el pensament. Entre memes i promeses, la casa s’ha enfosquit, i l’aire que era fresc amb la pols s’ha enterbolit. 6v324n