El compositor de la setmana 453c5g

Avui hem sentit: "Lohengrin", òpera (selecció). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Wesendonck Lieder"; "Idil·li de Sigfrid". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Preludi de "Das Liebesverbot"; Obertura de "Rienzi"; "Eine Faust Ouverture". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Les fades", òpera (selecció). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui sentirem: "Ectasy"; "Evening Hymn"; "By the still waters"; "Lord of all being"; "Tyrolean Vals-Fantasie"; Quartet de corda, op. 89; "Pastoral"; "Peace, I live with you". Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel·lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producció de més de 300 obres de tots els gèneres. Va ser una nena prodigi, amb un talent precoç que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit després, però va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gràcies a una còmoda posició social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva música també va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach també es va implicar molt en el món musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre música, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la música, com ella va fer.

Avui sentirem: "Rainy day", cançó; tres cançons de l'op. 1 i op. 2; "Jubilate", per a cor i orgue; Sonata per a violí i piano en la menor, op. 34. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel·lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producció de més de 300 obres de tots els gèneres. Va ser una nena prodigi, amb un talent precoç que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit després, però va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gràcies a una còmoda posició social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva música també va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach també es va implicar molt en el món musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre música, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la música, com ella va fer.

Avui sentirem: "Nunc Dimitis"; Tres peces per a violoncel i piano, op. 40; Tres cançons de Robert Browning, op. 44; "Invocació", op. 55; Quintet amb piano, op. 67. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel·lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producció de més de 300 obres de tots els gèneres. Va ser una nena prodigi, amb un talent precoç que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit després, però va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gràcies a una còmoda posició social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva música també va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach també es va implicar molt en el món musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre música, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la música, com ella va fer.

Avui sentirem: Simfonia en mi menor, op. 32, "Gaèlica". Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel·lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producció de més de 300 obres de tots els gèneres. Va ser una nena prodigi, amb un talent precoç que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit després, però va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gràcies a una còmoda posició social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva música també va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach també es va implicar molt en el món musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre música, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la música, com ella va fer.

Avui sentirem: Concert per a piano i orquestra, op. 45; Romança per a violí i piano, op. 23. Amy Marcy Cheney (1867-1944), coneguda com a Amy Beach (pel cognom del seu marit), va ser una excel·lent pianista i la primera dona estatunidenca que tenir prestigi i reconeixement com a compositora, amb una producció de més de 300 obres de tots els gèneres. Va ser una nena prodigi, amb un talent precoç que va ser frenat per la seva mare primer, i pel seu marit després, però va superar tots els obstacles amb una enorme capacitat de treball i gràcies a una còmoda posició social que li va permetre viatjar per Europa, on la seva música també va rebre elogis. A part de compondre i fer actuacions, Amy Beach també es va implicar molt en el món musical del moment, com a docent, escrivint i parlant sobre música, dirigint institucions de tota mena, i aconsellant dones que es volien dedicar a la música, com ella va fer.

Avui sentirem: Impromptus per a piano, D935 (selecció); Moments musicals, D780 (selecció). Franz Schubert (1797-1828) va morir quan tenia 31 anys, però la seva producció musical és enorme i plena de joies de tots els gèneres i dimensions: des de petites cançons per a veu i piano (més de 600) fins a simfonies, misses, delicioses peces per a piano i obres de cambra monumentals, que mostren un món íntim i personal de gran riquesa, l'expressió sonora del seu caràcter tímid i introvertit. I totes reflecteixen aspectes diversos d'una ànima sensible, turmentada i genial, que va convertir la música en el seu refugi. Aquesta setmana en sentirem una selecció ben variada.

Avui sentirem: Quintet en do major, per a dos violins, viola i dos violoncels, D956. Franz Schubert (1797-1828) va morir quan tenia 31 anys, però la seva producció musical és enorme i plena de joies de tots els gèneres i dimensions: des de petites cançons per a veu i piano (més de 600) fins a simfonies, misses, delicioses peces per a piano i obres de cambra monumentals, que mostren un món íntim i personal de gran riquesa, l'expressió sonora del seu caràcter tímid i introvertit. I totes reflecteixen aspectes diversos d'una ànima sensible, turmentada i genial, que va convertir la música en el seu refugi. Aquesta setmana en sentirem una selecció ben variada.

Avui sentirem: Missa núm. 6, en mi bemoll major, D950. Franz Schubert (1797-1828) va morir quan tenia 31, però la seva producció musical és enorme i plena de joies de tots els gèneres i dimensions: des de petites cançons per a veu i piano (més de 600) fins a simfonies, misses, delicioses peces per a piano i obres de cambra monumentals, que mostren un món íntim i personal de gran riquesa, l'expressió sonora del seu caràcter tímid i introvertit. I totes reflecteixen aspectes diversos d'una ànima sensible, turmentada i genial, que va convertir la música en el seu refugi. Aquesta setmana en sentirem una selecció ben variada.

Avui sentirem: Simfonia núm. 9 en do major, D944. Franz Schubert (1797-1828) va morir quan tenia 31 anys, però la seva producció musical és enorme i plena de joies de tots els gèneres i dimensions: des de petites cançons per a veu i piano (més de 600) fins a simfonies, misses, delicioses peces per a piano i obres de cambra monumentals, que mostren un món íntim i personal de gran riquesa, l'expressió sonora del seu caràcter tímid i introvertit. I totes reflecteixen aspectes diversos d'una ànima sensible, turmentada i genial, que va convertir la música en el seu refugi. Aquesta setmana en sentirem una selecció ben variada.

Avui sentirem: Fantasia en do major, per a violí i piano, D934; Impromptus per a piano, D890 (selecció). Franz Schubert (1797-1828) va morir quan tenia 31 anys, però la seva producció musical és enorme i plena de joies de tots els gèneres i dimensions: des de petites cançons per a veu i piano (més de 600) fins a simfonies, misses, delicioses peces per a piano i obres de cambra monumentals, que mostren un món íntim i personal de gran riquesa, l'expressió sonora del seu caràcter tímid i introvertit. I totes reflecteixen aspectes diversos d'una ànima sensible, turmentada i genial, que va convertir la música en el seu refugi. Aquesta setmana en sentirem una selecció ben variada.

Avui hem sentit: "Valse carnavalesc" op. 73; Concertino per a flauta i orquestra, op. 107; "Berceuse"; "Vals tendre", "Vals romantique", "Estudi melancòlic"; "Nocturn" op. 165; "Serenata espanyola" op. 150; "Danse païene"; "Mélodies". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a violí i piano: "Rondeau" i "Capriccio"; Tres "Romances sense paraules": "Souvenance", "Idyle" i "Méditation"; Vuit cançons; "Danse Créole"; "Piece romantique", "Chanson Bretone" i "Divertissement". Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Dues peces per a trio: "Ritournelle" i "Pastorale enfantine" op. 12; "Concertstück" en do # menor, op. 40; Dues cançons: "L'amour captif" i "L'anneau d'argent"; "Serenade" op. 29; "Lolita" op. 54; "Guitarre" op. 52. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 2, op. 34; Tres "Études de concert" per a piano, op. 35: "Impromptu", Tarantelle" i "Automne"; "Pas des écharpes" per a piano, op. 37. Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: Trio núm. 1, op. 11; "Pas de cymbals" per a dos pianos, op. 36; dues cançons: "Sombrero" i "Mignone"; "La lisonjera", op. 50 (versió piano i versió corda). Cécile Chaminade (1857-1944) va ser una excel·lent pianista i una de les compositores més cèlebres i famoses dels anys finals del segle XIX i principis del XX. Va compondre més de 400 obres, la majoria de les quals peces de caràcter per a piano sol i cançons, que van tenir un enorme èxit a França però també a Anglaterra i als Estats Units, on van proliferar els "Clubs Chaminade" de fans de la compositora, i on va fer una gira triomfal l'any 1908, amb una trentena d'actuacions en 12 ciutats del país. Chaminade no va voler participar en les avantguardes, i la seva música va acabar patint tota mena de menyspreus: considerada simple "música de saló", o "massa femenina", després de la I Guerra mundial va ser menystinguda i va caure un oblit dolorós i injust.

Avui hem sentit: "Stelle ingrate", ària de l'òpera "Astarte"; "Selvaggie amenità", ària de l'òpera "Engelberta"; Sonata op. 4/4; Concert per a oboè op. 9/8; Concert op. 10/11; Concert op. 10/12. Tomaso Albinoni (1671-1751), un dels músics més interessants del barroc venecià, és conegut només gràcies a un cèlebre Adagio per a cordes que ni tan sols va escriure ell. Però Albinoni és autor d'una producció brillant, amb més de cinquanta òperes i una considerable quantitat de música instrumental aplegada en deu reculls, on destaquen els seus concerts per a oboè i cordes. Coetani de Vivaldi, Marcello, Gasparini, Lotti o Torelli, i hereu d'una empresa familiar que li assegurava la subsistència, fins als quaranta anys no es va dedicar professionalment a la música, però va tenir molta fama i prestigi en vida: les seves obres s'editaven a tot Itàlia, a Londres i Amsterdam; Bach va conèixer la seva música, i va tenir mecenes de gran categoria a qui va dedicar algunes de les seves millors obres.