El compositor de la setmana 453c5g

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, op. 36 (1r mov.); Nonet, op. 38 (selecció); Sonata per a violoncel i piano, op. 46 (andante sostenuto). Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: Estudis per a piano, op. 26 (selecció); Simfonia núm. 2, en re major, op. 35. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: Obertura per a orquestra núm. 1, en mi menor, op. 23; Quintet amb piano núm. 2, en mi major, op. 31. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Variacions sobre un aire rus", op. 17; Simfonia núm. 1, en do menor, op. 32. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Variacions Gallenberg", per a piano i orquestra, op. 25; Quintet amb piano núm. 1, op. 30. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany", (segona part); "Rapsòdia per a contralt i cor masculí", op. 53. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany", (primera part). Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Rinaldo", Cantata per a cor i orquestra, op.50. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Triumphlied", cantata simfònica op. 55; "Schicksalslied" (Cant del destí), op. 54. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Liebeslieder walzer", per a cor i piano, op.52; "Nänie", cantata simfònica op. 82. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Música de mobiliari"; "La belle excentrique"; "Ludions", cicle de cançons; "Mercure"; "Rélache" (selecció). Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Esports i divertiments", "Tres valsos del preciós llepafils", "Coses vistes a esquerra i a dreta, sense ulleres"; "Parade" (selecció). Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Preludis flàccids", "En habit de cheval"; "Mirades desagradables", "Preludi de tapisseria", "Embrions dessecats"; "La piège de Méduse". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Tres fragments en forma de pera", "Préludes", "Pieces froides"; Cançons de cabaret; "La poudre d'or"; "Jack in the box". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: Sarabandes, Gymnopédies, Gnossienes; "Le fils des étoiles". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: "Tannhä", òpera (selecció). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Lohengrin", òpera (selecció). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Wesendonck Lieder"; "Idil·li de Sigfrid". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Preludi de "Das Liebesverbot"; Obertura de "Rienzi"; "Eine Faust Ouverture". Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa, i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Les fades", òpera (selecció). Des de ben jove, Richard Wagner (1813-1883) es va dedicar de ple a l'òpera, i amb els anys la va acabar convertint en una obra d'art total, amb creacions magistrals i insuperables. Però durant tot aquest procés també va compondre algunes obres no operístiques que ens mostren la seva habilitat en altres àmbits. És la seva etapa de compromís amb les lluites socials que sacsejaven tot Europa, i que el van obligar a exiliar-se. Wagner va estar tretze anys fora del país, residint a Suïssa, Itàlia i París, i en aquests anys escriu els seus textos més ideològics i controvertits, comencen a gestar-se les grans òperes de maduresa i també coneix dues dones que li acabaran canviant la vida, i que són la inspiració de dues de les obres que sentirem aquesta setmana.