Vida verda 4ye5u

El cotxe com un enginy que ha superat el seu poder d'eficiència davant els nous reptes d'aquest segle XXI hauria de desaparèixer dels carrers de les ciutats. Reunim Salvador Rueda, creador del concepte de superilles, ara que publica les converses amb Gabi Martínez a "503 supermanzanas" (Anagrama edit) a Sílvia Casorran de la Xarxa de Ciutats i Territoris per la Bicicleta, que coneix bé el llibre "Autocalipsis" de Daniel Knowles (Capitán Swing. edit) i a Xavier Caballé de la plataforma pro-pacificació de Sant Antoni, acabada d'inaugurar però no amb el model pactat, per avaluar els reptes i malentesos que provoca encara ara no aplicar bé el concepte de pacificar carrers i treure els cotxes, de combustible fòssil i elèctrics. Agnès Batlle explica la trobada de joves pagesos i pageses, encara adolescents, que volen agafar el testimoni del cultiu en pocs anys. Amb Irene Cervera ens proposem escoltar i sentir la veu dels cavalls per re connectar amb la natura. Escuchar audio

Programa especial en directe des de la Fira Biocultura de Barcelona en la seva 31 edició. Parlem de Medecina Integrativa amb les doctores Maria del Mar Molina @lanutricionadora i Ariana Lara. Montse Escutia de l'Associació Vida Sana explica com el lideratge de la revolució bio s'està donant a la Mediterrània. Oriol Urrutia de la Revista BioEcoActual dona les dades sobre cultiu i consum ecològic a Catalunya, a més d'apostar per la Generació Z com a la més preocupada pel que mengem, com ho mengen i l'ecosistema en el que vivim. Les activitats que completen la Fira són la millor manera de fer un cop d'ull a la defensa dels nostres entorns rurals, de la nostra salut, la nostra economía, la nostra cultura i el nostre clima. Escuchar audio

Anna Peña de ReZero ens explica per què és tan important deixar de consumir tovalloletes humides i menys encara llençar-les per vàter després d'haver-les utilitzat només un cop, uns segons. Embossen el clavegueram, van a parar a la natura i no es desintegren tot i que s'anunciïn com biodegradables. Escuchar audio

L'horticultura urbana segueix el seu camí a les grans ciutats. A Barcelona i a Madrid es defensen solars per convertir-los en horts i evitar l'especulació i la construcció. Joan Carulla fa anys que va adequar el seu terrat, en el cinquè pis de l'edifici per plantar-hi un hort. Als seus 102 anys, que celebra aquest dissabte demostra que cultivar el teu propi menjar i ser vegetarià no només t'allarga la vida sinó que et connecta de manera molt directa amb les plantes, per ell "generadores d'amor". Kois Casadevante conversa amb Joan al seu terrat, assegura que el futur de les ciutats a per normalitzar la pagesia i la seva activitat a la ciutat. Escuchar audio

La pagesia metropolitana, propera a la ciutat de Barcelona, reclama poder vendre els seus cultius a Mercats de Pagès de proximitat instal·lats als diferents barris. Per això s'ha creat la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona que presideix Chiara Bombardi i l'Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana de la que ens parla Xavi de la Serra. Els alumnes de l'Institut Barri Besós, Anne Loyola i Fezan Muhammad expliquen la seva experiència participant al projecte "Menja Proximitat, Menja Just, Menja Drets" impulsat per l'Assemblea de Cooperació per la Pau. Visitem el terrat-hort de Joan Carulla, dies abans del seu 102 aniversari, per escoltar-lo conversar amb Kois Casadevante a propòsit de l'horticultura urbana. Anna Peña ens explica el perill de continuar utilitzant tovalloletes humides d'un sol ús i ens descobreix l'invent d'una etiqueta intel·ligent capaç de detectar l'estat real d'un aliment. Escuchar audio

Un equip de tres joves submarinistes treballen en una sèrie documental per demostrar com una zona marina explotada es regenera quan es converteix en Àrea Marina Protegida. Sota el títol de Waves of Tomorrow, Maria Barbena, Pol Ramos i Pol Vives experimenten la riquesa de diversitat que ha tornat a les Illes Medes, a l'Estartit. Aquest és el primer capítol d'un projecte que recorrerà altres racons de la costa mediterrània on la protecció assegura de nou la vida al fons del mar. El projecte du el de la Bluewave Alliance per restaurar la salut de la Mediterrània. Escuchar audio

Municipis del Montsià continuen en alerta per l'excès de nitrats a l'aigua de les seves aixetes. En els darrers dies la concentració és molt superior a la permesa per llei. La Plataforma Xarxa Aigua en veu de Manel Mas recorda la preocupació de la ciutadania i Ximo Estellé tècnic ambiental del GEPEC reclama un canvi de model agrícola i la reducció de les macro-granjes a la zona, ambdós causants de la situació. Per trobar solucions de futur des de l'ICTA es treballa en un projecte d'hidroponia que té com a principal fertilitzant l'orina humana, ho explica Jonatan Manosalva. Escuchar audio

Ulldecona i algunes altres localitats del Montsià, van despertar fa uns díes amb l'aigua de boca contaminada per nitrats. No és el primer cop que a. La Plataforma Xarxa Aigua fa temps que ho denuncia. En clau d'Emergència Climàtica analitzem la situació junt a la proposta de fertilitzants més respectuosos, como l'orina humana. Ho expliquen Joaquin Estellé, defensa ambiental del GEPEC, Manel Mas, Salvem lo Montsià i Jonatan Manosalva, investigador de l'ICTA. Amb Gustavo Duch analitzem si els aranzels poden ser una oportunitat per canviar el model de lliure-comerç i amb els submarinistes Maria Barbena, Pol Ramos i Pol Vives descobrim com torna la vida a una àrea marina protegida com son les Illes Medes, ho expliquen al seu projecte documental Waves of Tomorrow. Escuchar audio

La Biblioteca Josep Miracle de Collserola junt amb Damià Gibernet de la Masia Can Mandó, enmig del parc, han tornat a posar en marxa el seu sistema de préstec de llavors. Es tracta de cultivar les llavors en el teu tros de terra o balcó i un cop crescut el fruit deixar alguna planta per recollir-ne les noves llavors que es retornaran a la Biblioteca. La idea es perpetuar espècies autòctones del ecosistema de Collserola per tal que hi continuï la vida natural i pagesa i s'hi estengui. La iniciativa es reprèn coincidint amb la celebració de la nova edició del Festival LiterNatura, els propers 16 i 17 de Maig. La directora de la Biblioteca Núria Flò i Damià Gibernet, han participat a l'especial del programa que hem fet aquets dies al Bosc. Escuchar audio

La vida al Parc de Collserola ha canviat en els darrers anys. Menys precipitacions, nits d'estiu tropicals i més risc d'incendis que es vigilen des de torres de guaita, encara de manera humana. Raimón Roda, director-gerent de Collserola recorda que es tracta d'un gran bosc amb molta biodiversitat que hi busca refugi, no és un parc temàtic per fer esport humà, o això no és el prioritari. Damià Gibernet viu a la Masia de Can Mandó, es defineix com a un Indígena de Collserola, se sent custodi del bosc i dels animals que hi viuen. Xavi Lago és el Coordinador en la Prevenció d'Incendis. Tot i que la vigilància a la torre sembla una feina molt solitària, el cert és que es tracta d'una feina col·lectiva en que tots els implicats hi col·laboren per evitar disgustos. Escuchar audio

Programa especial que dediquem a la vida al bosc, des de la perspectiva humana. Ocupem, sense impacte, un tros de clariana per dur-vos les sensacions de parlar enmig d'arbres i natura viva. Raimon Roda, director-gerent del Parc de Collserola, ens recorda que els boscos propers a les grans ciutats no s'han de veure com a parcs temàtics per utilitzar. Xavi Lago, coordinador de prevenció d'incendis destaca la feina col·lectiva dels vigilants de les torres de Collserola, preparats per detectar la més mínima columna de fum. Damià Gibernet, que viu a la Masia Can Mandó enmig del Parc destaca la seva feina de custodi de l'entorn. Nuria Flò, directora de la Biblioteca de LiterNatura Collserola recomana llibres i explica les seves virtuts per entendre la vida al bosc des d'una perspectiva de respecte. Irene Cervera ens introdueix en els banys de bosc i els boscos terapèutics i Eloïsa Matheu identifica més de dotze varietats d'ocells que estan en aquests moments a la vora del nostre estudi a l'aire lliure. Són els autèntics Indígenes de Collserola. Escuchar audio

Els efectes de l'apagada una setmana després de produir-se ens impulsen a reflexionar sobre el model d'energia necessari. Cada cop queda més evident que la solució a per adaptar l'antiga xarxa elèctrica a les necessitats de les energies renovables. Ha quedat clar que aquest tipus d'energia és la més adequada a les situacions d'emergència climàtica que vivim i que caldrà adoptar nous models de gestió que en per la sobrietat energètica, per l'acumulació en bateries per a instal·lacions privades i les noves fórmules d'energia comunitària i pública que s'estan obrint. Per Alfons Pérez de l'observatori pel Deute en la Globalització la lliçó que ens dona l'apagada és que som dependents i que això genera vulnerabilitat. Aniol Esquerra enginyer d'Ecoserveis recalca que l'energia comunitària facilitaria no dependre d'una sola distribució. Escuchar audio

L'apagada de dilluns at és un dels molts avisos per reflexionar sobre el camí que estem prenent com a humanitat. Experts en Crisi Climàtica afirmen que forma part d'un seguit de moments excepcionals que s'acceleren i cada cop seran més freqüents per causes geopolítiques, meteorològiques o energètiques. El Documental "50 Graus Volum II" reuneix científiques que treballen en els diferents sectors per mostrar camins de sortida i fórmules d'èxit per evitar més col·lapses. Robert Savé, ecòleg i investigador emèrit de l'IRTA, un dels molts protagonistes del documental, apunta a la ciència, la tècnica, el sentit comú i la sobrietat com a eines per aquests moments crítics. Àlex Guillamón, membre d'Entrepobles, impulsor del documental junt a SICOMTV, destaca la necessitat d'organització comunitària i sobirania social per reforçar-nos davant embats com aquest. Escuchar audio

Analitzem les situacions que han dut a una apagada de la magnitud d'aquesta setmana en clau d'Emergència Climàtica. Ho fem mitjançant les respostes que ens deixa el documental "50graus volum II" realitzat per Sicom i Entrepobles, amb protagonistes del mateix com l'ecòleg i investigador emèrit de l'IRTA Robert Savé i Àlex Guillamón. L'editor Rubén Hernández d' Errata Natura explica els efectes de viure sense electricitat que copsa la novel.la gràfica "En el Corazón del Bosque" de Lomig. La científica Olga Margalef detalla el document que el Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic han entregat al govern per reduir les emissions a Catalunya. L'enginyer Alfons Pérez de l'Observatori pel Deute en la Globalització reflexiona sobre l'apagada i els dubtes que ha generat a nivell energètic i l'expert en renovables Aniol Esquerra dibuixa el mapa i el camí d'aquesta energia que ha de formar part del nostre present i futur. Escuchar audio

Aquest gènere literari que comença a caminar amb força a casa nostra, és el resultat de l'exclusió que els humans hem fet de la vida natural, a la que considerem inferior. Es tracta de donar veu i posar al centre del relat totes les manifestacions de vida no humanes. Escriuen biòlegs, pagesos, veterinàries, científiques, poetes i en parlen al programa Jaume Terradas, biòleg i autor de "El carro de fenc" (Arcàdia edit.), Jordi Puig Roca, pagès i autor de "El llibre del Senescal" (Intrèpida Edit.) Irma Borges, poeta i autora d' "Estol de Núvols" (Akiara Edit.). Diu Jaume Terradas: Quan encara no hem estat capaços de definir en què consisteix ser humans, estem a punt de deixar de ser-ho. Escuchar audio

L'artista Nico Jongen proposa aquests dies al Festival Sismògraf d'Olot, la instal·lació-espectacle "Incendis" en la que simula un incendi forestal fent servir efectes especials. Jongen creu en la potència de l'art per remenar consciències i espera que amb aquesta instal·lació els humans reflexionem sobre la nostra acció devastadora en el medi natural. L'artista s'ha documentat i compta amb una amplia experiència directa amb foc i incendis junt a bombers i pagesos. Escuchar audio

Reunim dos escriptors i una escriptora per que ens parlin de la seva connexió amb la natura i de perquè l'han decidit posar al centre dels seus relats. Practiquen la LiterNatura. Són l'ecòleg i un dels fundadors del CREAF Jaume Terradas que publica "El Carro de Fenc" (Arcadia edit.) la poeta Irma Borges autora de "Estol de Núvols" (Akiara Books) i l'ambientòleg i pagès Jordi Puig i Roca (Intrepida edit.) que ha escrit l'agrodistopía "El llibre del Senescal". Ens apropoem al Festival Sismògraf d'Olot i en concret a la performance de Nico Jongen "Incendis" per reflexionar sobre la nostra responsabilitat davant la destrucció d'un espai natural. La biòloga i experta en sons de la natura Eloisa Matheu ens fa viatjar a Borneo per escoltar els orangutans, de la mà del llibre "Reflejos del Edén" de Biruté Galdikas. Escuchar audio

El projecte Vidalba Flors de Llinars del Vallés, impulsat per la cooperativa agroalimentària Tarpuna, proposa aquest Sant Jordi una alternativa a la rosa. Evidencia com les roses que es compren han estat cultivades de manera intensiva a Kènia, Colombia i Equador, en hivernacles escalfats amb gas natural, alimentades amb pesticides i molt requeriment d'aigua. Viatgen en avió fins a casa nostra. Proposen rams de flors seques, cultivades i recollides en terrenys de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, recuperats per l'agricultura evitant que es converteixin en espais d'especulació per la construcció. Ignasi Riera n'és un dels impulsors. Actualment només hi ha un productor català de roses per Sant Jordi, que no pot competir amb el baix preu de les roses importades. Escuchar audio

Els nous experts en gestió forestal apuren fórmules per respectar al màxim els boscos centenaris i alhora fan servir la biomassa per crear energia local en els boscos que han nascut allà on abans hi havia agricultura. El projecte Biovaloriza, impulsat per les Mancomunitats Interior Terra del Vi i Camp de Túria, a Valencia, intenta convertir la vegetació combustible d'aquets boscos en biomassa que alimenta calderes d'escoles i piscines a municipis propers. Ramon Bellido, cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació de València, relata com en un incendi de Sisena Generació hi ha arbres que no moren cremats, sinó de deshidratació sobtada degut a les altes temperatures que es produeixen en un moment. Jaume Hidalgo, fundador de l'Associació Selvans, sap que a Catalunya comencem a gaudir de boscos centenaris que d'aquí a uns anys es convertiran en boscos madurs. Aquest tipus de bosc s'autoregula, és més resilient davant el foc i segueix el concepte de paisatge mosaic. Escuchar audio

Gestionar amb cura els boscos crescuts després de l'abandonament de terres agràries fomenta el treball amb la biomassa. Analitzem com ho fan al projecte Biovaloritza de Valencia i amb el treball de preservació dels Boscos Madurs de Selvans, amb Ramon Bellido i Jaume Hidalgo. Ignasi Riera ens parla d'un Sant Jordi Alternatiu a la Rosa i el seu impacte, amb els rams de Vidalba Flors de Llinars del Vallès. Amb Joana Mundo coneixem la petjada de les Grans Infraestructures Energètiques i el cementiri de residus nuclears de Vandellòs que ja es projecta. Escuchar audio