Si vas pel carrer i ensopegues... 684iz

El 8 de maig de fa vuitanta anys es va donar per acabada la segona guerra mundial, tres días abans s’havia Alliberat el camp d’extermini de Mauthausen-Gusen on van ser deportats 15 mataronins. Després de 80 anys celebrem la victòria d’Europa a l’ombra dels conflictes armats com d’Ucraïna i Palestina i un creixement significatiu de conflictivitat global. El nostre convidat Josep Illa Ximenes ens parlarà de les atrocitats dels camps nazis que ens ajudaran a reflexionar sobre tots els horrors actuals.

Quan parlem dels refugiats de la guerra civil espanyola, de seguida ens ve al cap l’èxode massiu que es va produir al final de la guerra , entre finals de gener i principis de febrer del 1939. Però en realitat, els primers desplaçaments, de refugiats, començà a l’inici de la guerra quan les tropes franquistes anaven ocupant diferents poblacions, i els seus habitants es veieren obligats a abandonar la seves cases si volien continuar vivint. Molts van ser acollits a Catalunya. El Maresme fou una zona que destacà per la seva solidaritat. Mataró, capital d’aquesta comarca, es va fer responsable de milers de refugiats la mitat dels quals eren infants. S’ha parlat molt poc dels refugiats a casa nostra; la majoria de famílies que en tingueren algun a casa seva ho han mantingut en silenci, al principi, segurament per por, i després per oblit.

El proper dimecres 2 d’abril la nostra ciutat, Mataró, acollirà la III Marxa de la Retirada. Marxa, que s’organitza, per recordar els refugiats andalusos que foren victimes d’una de les massacre més cruels i silenciada del franquisme: La anomenada Desbanda Entre el 6 i 8 de febrer de 1937, després de l’entrada de les tropes de Queipo de Llano a la ciutat de Malga, sobre unes 150.000 persones, majoritariament dones i nens, es veieren obligades a fugir cap Almeria, per la carretera N-340 que uneix ambdues localitats.

La situació de repressió franquista varià en intensitat i formes al llarg dels anys segons el context social internacional; no va ser el mateix a l’acabament de la guerra, ni al 41 quan els exèrcits alemanys conquerien Europa que al 45 quan Hitler i Mussolini foren derrotats. Als anys seixanta fou un moment de grans canvis socials per Espanya a causa de l’obertura a l’exterior. Franco volia i necessitava ser reconegut internacionalment per això va intentar maquillar la imatge del feixisme amb la finalitat de participar en institucions polítiques i econòmiques internacionals: l’entrada de capitals estrangers, boom turístic i reconeixement eren necessaris per posar fi a la misèria del país.

la presó de dones de la Trinitat que fou inaugurada a l’any 1963 per allotjar les recluses de la clausurada presó de les Corts, entre les preses hi havia moltes preses polítiques. La Trinitat va ser la primera presó construïda expressament per la reclusió de dones. S’ubicà prop del turó de Finestrelles, on hi havia hagut la quinta forca que complia una funció punitiva i que, per casualitats o ironies de la vida, recuperaria segles més tard. La nova presó de dones “La Trinitat” fou gestionada per monges de l’orde de les Croades Evangèliques de Crist Rei, afins al règim franquista. Eren les encarregades de la instrucció i l’assistència espiritual de les preses però en realitat pretenien eliminar les idees pròpies de les preses polítiques.

El dia 5 de febrer es celebra el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació dels republicans. Avui parlarem de l’exili republicà, com va ser, quines dificultats van tenir els desterrats, quins països els van acollir, com es van organitzar i quin va ser el seu futur.? Per fer-ho ens acompanyen Ramon Morales Morago, l’últim exiliat mataroní i Josep Puig Pla historiador.

El 27 de gener de cada any es celebra, per designació de l'Organització de les Nacions Unides El Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Per aconseguir-ho portà a terme una persecució i eliminació de jueus i tots els considerats indesitjables com: homosexuals, discapacitats, gitanos i opositors polítics de diverses nacionalitats. El programa d'avui el dediquem als discapacitats.

Avui entrevistarem a Magi Crusells Valeta per parlar del cinema durant la guerra civil i la dictadura

Per parlar del que va significar la mort de Franco, quines expectatives polítiques hi havia? que va ar amb els presos polítics contraris a la dictadura franquista? Quins canvis significatius va haver-hi? conversem amb el nostre company Víctor Ligos.

Avui us volem parlar d’un òrgan de repressió de drets i llibertats públiques que emprà el règim franquista contra l’oposició l’anomenat TOP (Tribunal d’Ordre Públic).

Per molts espanyols la Guerra Civil va acabar el 1939, però no va ser així per tothom, hi va haver uns quants homes i dones que no es van rendir i van mantenir viva la lluita armada junt la resistència sa contra la invasió nazi i més tard contra la dictadura franquista durant molts més anys. Aquests homes i dones són els anomenats maquis. Per saber-ne més parlarem telefònicament amb l’historiador Joan Bodada i Masoliver.

L'Olimpíada popular del 36 va ser un esdeveniment multiesportiu que havia de ser celebrat a Barcelona entre el 19 i 26 de juliol de 1936, i que no es va poder dur a terme per l'inici de la Guerra espanyola. Barcelona s'havia presentat com a candidata després de l'èxit de l'Exposició Internacional del 1929, però la situació convulsa d'Espanya feu que el Comitè Olímpic Internacional es decantés per Berlín. Espanya va boicotejar els Jocs Olímpics de Berlín amb la seva NO participació igual que ho va fer la Unió Soviètica i altres democràcies occidentals. Paral·lelament, va organitzar l'Olimpíada Popular que tenia una voluntat antifeixista una espècie de contra olimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs olímpics de l'Alemanya nazi. D'aquest tema parlarem amb Domènec Martínez Sociòleg.

Farem un breu repàs de les tasques del que va fer, la ada temporada, el Grup de Recerca de la memòria Històrica i quines activitats té plantejades per aquesta, i per parlar de la importància de la memòria històrica avui ens acompanya Carles Vallejo.

Una de les activitats que organitza el Grup de Recerca de la Memòria Històrica és la Ruta de las estorpeisteins que fem amb nois i noies dels instituts. Ruta dedicada als nostres estimats mataronins que varen ser deportats i molts morts al camp de Mauthausen. Els instituts que hi han participat enguany han estat: Thos i Codina i Josep i Puig i Cadafalch. Valem agrair als professors el treball que fan amb els seus alumnes així com la participació en fer aquestes rutes.

Avui us volem parlar de la vida quotidiana durant la postguerra i la dictadura. Per fer-ho ens acompanyen dos mataronins que van viure, de petits, aquesta etapa: Josep Terra Albert i Manel Martin.

Un cop acabada la guerra civil espanyola Franco va continuar amb l’ús polític de la religió com ja havia fet al començament de la guerra. La religió catòlica va ser la religió oficial d’Espanya durant tota la Dictadura. La població se sentí obligada a la seva pràctica. L’estat posa en nòmina als clergues i dota a l’Església exempta d’impostos. El franquisme va ar per diferents etapes, però sempre la religió i l’església catòlica van jugar un paper fonamental en el contingut simbòlic del règim: el nacional-catolicisme. Als anys 50 es comencen a percebre alguns canvis socials, un estancament en l’economia i un despertar del moviment obrer i de certes corrents renovadores dins de l’església catòlica que no estaven d’acord amb la implicació, que aquesta tenia, amb el Règim franquista.

Avui ens acompanyen al programa Anna Huertos i Joan Lluís Jornet, ambdós de la Cooperativa d’advocats del col·lectiu Ronda. Ens parlaran de la seva feina com a advocats laboralistes que des dels seus inicis s’han dedicat a l’assessorament laboral, social i antirepressiu durant la dictadura. També ens explicaran com ha anat canviant la llei laboral i com ha anat evolucionant el seu col·lectiu així com la seva tasca, també ens explicaran i a que es dediquen actualment.

El dia 5 de maig de 1945 va ser el dia de l’alliberament del camp de concentració I extermini de Mautahusen. L’estat espanyol va triar aquesta data 5 de maig com a dia d’Homenatge a tots els republicans espanyols que hi foren deportats. En aquest camp es concentraren persones de diverses nacionalitats, on s’exterminaren molts militants polítics, homosexuals, discapacitats, gitanos, testimonis de Jehovà objectors de consciència... Molts exiliats republicans, que van fugir al final de la guerra Civil del 36, van ser deportats a aquest camp. La gran majoria foren assassinats. Entre ells hi havia 15 mataronins. Per fomentar la memòria històrica d’aquest dia i en especial per respecte dels mataronins deportats i molts assassinats; el 5 de maig de cada any el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, dedica aquest dia a la neteja de les llambordes (stolperstaine) que se’ls va col·locar per dignificar-los.

Avui us oferim un nou programa dedicat a la República. El proper 14 d’abril farà 93 anys que hi va haver la instauració de la 2a República per sufragi universal, per tant representava una gran majoria de la població.

Avui ens acompanyen Ana Paez i M. Carmen Rodríguez de l’associació “ SOS Bebes robados “ per parlar-nos d’aquesta associació i també del seu cas particular. BEBES ROBADOS conegut també com Nens perduts del franquisme són nens que foren segrestats i apartats de les seves famílies per ser entregats a persones que compartien les idees del franquisme. Una de les pràctiques emprades fou el segrest de nadons. per donar-los en adopció de manera il·legal. Seguin el model del règim nazi.