Punt volat 4m6k4p

Send us a text Marc Giró (Barcelona, 1974) és un periodista i historiador de l'art que actualment presenta el LateXou a La2, i Vostè primer a RAC1. Parlem de la seva infància, de televisió i de democràcia, però també parlem de teatre, de gènere, de llibertats i de moltes altres coses que s'interrelacionen i s'enriqueixen.

Send us a text Blanca Garcés Mascareñas (Barcelona, 1976) és investigadora al CIDOB, llicenciada en Història i Antropologia per la Universitat de Barcelona i doctora cum laude en Ciències Socials per la Universitat d’Amsterdam. Amb ella parlem de migracions, de polítiques socials, dels canvis en les polítiques de fronteres, i també de la importància de la cultura i el seu potencial transformador.

Send us a text Xènia Dyakonova Sant Petersburg, 1985) és escriptora, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. Amb ella parlem dels seus primers es amb la lectura i la literatura, del talent en la creació, de llengües i de la cultura russa, amb molta música i un gran sentit de l'humor.

Send us a text Fe Fernández (Granollers, 1975) és llibretera. Des de fa 18 anys obre cada dia L'Espolsada, a les Franqueses del Vallès. Amb ella parlem de llibreries i de literatura, és clar. De la vida petita, de les matemàtiques, de llengües, de la cultura i el país, de la comunitat... i del Bruce.

Send us a text Eduard Voltas (Barcelona, 1970) és periodista i editor. Impulsa des de fa 12 anys l'edició catalana de Time Out i és actualment el director general d'estratègia de la companyia per Espanya i França. Amb ell parlem de revistes, és clar, de les que va impulsar i de Time Out, de Barcelona, dels anys 80, de política, d'amistat i d'Eivissa.

Send us a text Maria Rossell (Castellet i La Gornal, 1954), és una de les veus més representatives de la Nova Cançó. Va ser la primera cantant nascuda artísticament a la Transició, i va publicar el seu debut 'Si volíeu escoltar…' l'any 1977. Després de donar-se a conèixer amb un èxit com "La gavina", va abraçar amb 'Bruixes i maduixes' (1980) la poesia i la reivindicació feminista. Autora de discos històrics com 'Barca del temps' (1985), la veu de Marina Rossell s'ha associat a la reivindicació històrica i de gèneres musicals diversos com l'havanera, els cants espirituals o les cançons de resistència. Després de la bona rebuda del tríptic dedicat a Georges Moustaki, Rossell ha publicat els darrers anys àlbums rellevants com 'Cançons de la resistència' (2015) o '300 crits' (2021).

Albert Guinovart (Barcelona, 1962) és pianista i compositor. Amb ell parlem de música, esclar, i no només de musicals! Dels anys de formació a Londres, del Guinovart instrumentista i el compositor, de Victòria dels Àngels i altres grans veus, del patrimoni musical català i del món coral.

Jordi Marrugat (Sabadell, 1978) és doctor en filologia, crítica literari, codirector de la revista Els Marges i professor de la Universitat de Barcelona. Amb ell parlem de llengua i literatura, de llegir i comprendre, però també de música i de teatre, de musicals!, i de les humanitats a l'ensenyament.

Carme Torras (Barcelona, 1956) és matemàtica, professora d’investigació a l’Institut de Robòtica i escriptora. Amb ella parlem d'intel·ligència artificial, esclar, i de llengua, ensenyaments, escriptura i pensament. També l'escoltarem parlar de la necessitat de que la tecnologia es desenvolupi per a ser més útil per a l'ésser humà des d'una perspectiva ètica.

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor. Amb ell parlem dels anys 30, de l'escriptura literària, els gèneres periodístics i el comerç de llibres. Dels seus llibres, de la Catalunya urbana, d'art i dels moviments culturals, de música i fins de futbol.

Mercè Otero (Barcelona, 1947) és catedràtica i activista feminista. Amb ella parlem de feminisme i genealogia, de coeducació i llengua. Però també parlem de traducció, la importància dels llegats i de Ca la Dona.

Miquel Cabal (Barcelona, 1977) és traductor del rus al català i professor. Amb ell parlem de la seva feina, de què el va apropar a la llengua i cultura russes, i de gestió cultural. Però també parlem de llengua a la universitat, de la importància de que si vols fer alguna cosa, "fes-t'ho tu", però no ho facis sol.

Bernat Puigtobella (Terrassa, 1968) és l'editor de Núvol. Amb ell parlem del sector editorial, del paper de l'editor i dels mitjans de comunicació. Molt de Núvol, d'autors, de teatre, de música... de la cultura i de la transmissió de pares a fills, de veterans a joves i del món que ens ha tocat viure.

Tono Cristòfol (Barcelona, 1974) és dissenyador gràfic. Amb ell parlem de la seva feina, de com va començar, de formació específica de dissenyador... Però també de la ciutat, de gentrificació, de llibres i llibreries, i de com et canvia descobrir la feina de la teva vida.

Magda Gregori Borrell (Vilamajor d'Ager, 1993) és periodista i politòloga. Directora de La Mira. Amb ella parlem de periodisme local (i universal), de la responsabilitat d'explicar històries, de les presses i la cuina lenta, de les mirades sobre el país i de la màgia de les entrevistes, sempre des del got mig ple.

Caïm Riba (Formentera, 1974) és músic i productor. Va començar la seva carrera musical al costat del seu pare, Pau Riba, i del seu germà Pauet a Pastora. Més tard, els germans Riba es fan acompanyar per la Dolo Beltrán, amb qui inicien l'etapa més coneguda del grup. Ben aviat assoleixen un gran èxit amb "Lola" (2004),  i  enregistren sis discos plegats, fins a 'Una altra galàxia' (Sony Music, 2012). Inicia la seva carrera en solitari amb 'A 306 Km.' (Music Bus, 2014), al que segueixen 'Nararai' (Discmedi, 2018) i 'Llunes de Plutó' (RGB s, 2021), Premi Enderrock de la Crítica al millor disc de cançó d'autor. El seu darrer treball és 'El racó dels pensaments' (RGB s, 2023). Amb ell parlem de música i cançons, esclar, però també de Formentera, de la família, i de sentiments. 

Desirée Bela-Lobedde (Vilanova i la Geltrú, 1978) és formadora, escriptora i activista antiracista i feminista. Parlem amb ella de racisme estructural, d'activisme i de pagar pel coneixement que volem tenir. I també de la necessitat d'aprendre durant tota la nostra vida i d'acceptar quan ens assenyalen que hem fet una cosa malament.

Antoni Clapés i Flaqué (Sabadell, 1940) és poeta. Fins ara ha publicat una vintena  de llibres i nombrosos textos en edicions d'art, pròlegs, plaquettes i antologies. Ha traduït poesia del francès i de l'italià, i la seva poesia ha estat traduïda i editada en múltiples idiomes. L'any 1989, amb Víctor Sunyol, va crear el projecte editorial independent Cafè Central. 

Mireia Capdevila i Candell (Barcelona, 1980) és historiadora i músic. És la coordinadora de l'Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer i és especialista en història contemporània, particularment en la presència dels nazis a Barcelona. La música és també la seva ió. Toca el piano i la flauta travessera i és girafulls professional.

Roser Vernet Anguera (El Masroig, 1955) és filòloga i activista cultural. Ha fet de la cultura i el Priorat els seus espais de lluita política. Des de 2006 dirigeix el Centre Quim Soler, la literatura i el vi. Amb ella parlem de tot això, dels seus "mig del món" i de combois de complicitats.