Paranoia Metal Show 5l5x4h

Programa número CCCXXXVIII en llibertat, 33è de la temporada XXIX, nº117 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 10è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 32è de l’Alcoholisme Geriàtric i 35è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, dia en què toca recordar algún d’aquests fets històrics perquè veieu que no ens ho inventem. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a The Rasmus, cosa que ningú s’esperava, un nou EP de Teramaze, que sembla que no parin d’editar material per poder sortir en aquesta secció, directe de Ronnie Romero, Hinder, Taz Taylor Band, i Onslaught, dels quals no en salvem ni les versions. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Iron Bastard, Psicorrocion, un trío de thrashies sincers com són Trash Heaven, Degenerate i Insult, Sesosxangrianecrosisposmortemsscrial, Haitón Del Guarataro, Desekryptor, Skeptor, Brutalator, Furious Masturbator, Recorruptor, Metal Detektor, Distruptor... i no seran els darrers tors del programa, a més que afegim als Voidator a l’apartat Naming del Merchandising... que potser hauríem de començar a pensar en oferir-li entitat pròpia. Menció especial pels espanyols Visigozus amb l’EP Esparças qu'hizo Don Jorge Rodríguez Manrique de Lara (Volumen III). Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb discos de DeVoid i VoidGazer i single de Vibrations Felt in the Void. A les breaking news feia més de 12 anys que no hi havia dos discos de rock (metal segons alguns mitjans) al nº1 de les llistes, Ghost B.C. i Sleep Token... considerant que això sigui rock o metal, clar. S’obre el període d’inscripció de candidatures que es presentin a cançó de l’estiu, dins del qual avui tindrem un parell de candidats en versió single, per una banda els April Art i, per l’altra, com cada any, els Electric Callboy. Recuperem les informacions de servei, i avui relacionada amb la primera onada de calor, informació dirigida a tot el colectiu de músics sense discriminar, a tenir consciència de la salut de gossos, gats i baixistes. Per segon cop en el què va d’any, ens hem de disculpar per haver punxat a Dream Theater, després de descobrir que, per culpa nostra, primer vam afectar als dofins, després a les orques assassines i ara, a les rajades. A part dels dos singles abans esmentats, en tenim un altre que també és novetat però que no ho és, els Saliva fent una versioneta. Després de fer una sessió de música chillout d’ascensor i d’aprendre la mínima diferència que hi ha entre en Juanes, en David Bisbal i en Ricky Martin, com a programa de cultura musical que som, seguim amb novetats. I em de singles a EPs, perquè en tenim un dels House of Protection, que es mouen entre el rock i el metal alternatiu, però en la seva vessant més electrònica. Arriba en Sergi entre fresses inventades a portar-nos la secció d’humor avui encapçalada pel comunity manager dels Guns’n’Rosesi una competició de jocs de paraules, tot això abans de descobrir que l’Axl Rose podria ser fill del rei emèrit. També descobrim que els morts tenen força temps lliure, i mentre n’hi ha uns que escullen estar-se quiets mentre es pudreixen, d’altres decideixen treure llibres de cuina. La recordamenta de la setmana és per uns que recordem que ens recordaven als Blind Guardian, els Persuader, i és que podrien haver at per en Hansi Kürsch de l’Aliexpress. I anem ja per la recomanació a la vora del foc, que dóna la victòria d’encerts del dia a en Lluís perquè encerta que en Sergi és més vago del què creu la gent, i a a recomanar als Herta, amb uns jocs de paraules potser no tan encertats com els que havíem tingut a l’inici de la secció. Tornem a les novetats, i ho fem amb un que, literalment, no para de portar-nos-en aquestes darreres setmanes, en aquest cas amb en Nik Nocturnal que ens ensenya com fer fitxatges quan no tens pasta. Després de saber com pronunciar o interpretar el nom dels ...and Oceans, us en presentem el nou disc que, no per ser black, és prou difícil de trobar a les botigues. Arriba el mort de la setmana després de què l’equip de I+D del Paranoia Metal Show hagi deixat a l’aire idees i, fins i tot títols, per als propers discos dels Citotoxin. El mort d’avui ens porta a conèixer diferents tipus de balls tradicionals americans, a aprendre les diferències entre el CanCan i el Charleston, i les semblances entre el Charleston i els Monty Python. També aprenem què no heu de fer ni a Charleston ni a Cancún, que seria seure, cosa irrespetuosa amb la seva població, i el que sí que heu de fer si després d’unes vacances a Cancún decidiu anar a prendre el sol a Arrakis. Tot això ens ubica a la vora d’un mort de la setmana que, tot i morir per màrqueting blackie, més per altri que no pas per se, és un mort que va morir per mal blackie, prova d’això és el suspens que treu al decàleg del bon blackie, avui, amb un 4,5 sobre 13. La darrera novetat del dia és pels Dalriada que, si no hagués estat per l’esforç d’aquests hongaresos a aprendre català, potser no haguéssim punxat aquest nou disc que no dista massa dels anteriors, i menys a l’apartat de la base rítmica. Tot això i més, com quin podria haver estat el sisè Teletubbie, com va sorgir realment el moviment cyber gòtic o que havui hagués estat bon dia per celebrar el dia mundial de Thor, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXVII en llibertat, 32è de la temporada XXIX, nº116 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 9è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 31è de l’Alcoholisme Geriàtric i 34è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, amb dubtes seriosos de si tindrem avui a en Sergi i l’anunci de la segona victòria sobre el senyor Facebook que ens intentava tallar les ales. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim EP de Pearl Jam The Last of Us i EP de Katatonia, single de Within Temptation, disc de Paul Dianno homenatge a Paul Dianno, cd de Novelists, directe de la Tarja Turunen, cds de Seventh Day Slumber, Confessions of a Traitor, Throw Me to the Wolves amb Bjorn Speed Strid, Five Finger Death Punch singles amb Maria Brink... i perquè avui hi ha poquetes novetats, perquè si no, també hi hauria en aquesta secció el nou disc dels Bury Tomorrow, dels qui ens costa, però acabem trobant una cançó on no ens venen ganes de collejar al cantant. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als portuguesos Espurc, Lástima d’EEUU, Ardor, els polonesos Medico Peste, Processor, Deceptor, Fermentor, Venator, Kondensator, Castrator, i els Infuriator. A més a més, tenim nova proposta de nom xungo per grups catalans, per poder competir amb nòrdics i sudamericans, Xiuxiuegem-los-ho, com us quedeu, eh? Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb Void Thermocline, Sonic Void, Voidpsalm, Gwoid que, juntament amb els de la setmana ada, ja superem de mitjana als Void de 2024. A les breaking news hi tenim poqueta cosa, com que Reincidentes cauen del Viña Rock perquè els organitzadors tenen negocis amb Israel, tot i que l’exemple no ha cundit massa. També descobrim que no només el beure va ser un gran problema per als cardenals del Conclave, també el menjar va tenir els seus més i els seus menys... bé, només menys. I a la Balcon League no hi ha massa novetats, només el fet que l’equip de Gran Bretanya ja ha arribat a lloc i comencen a participar, tot i que no comencen massa bé. Anem per les primeres novetats i ho fem amb els Seth Metoyer, un rock alternatiu de tranquis així com a atmosfèric... però mira, estem arrencant el programa, tampoc ens hem de desmadrar massa. Seguim un xic més animats amb els Sleep Theory, també alternatius però ja més al terreny del metal que no pas del rock. Abans de ar a en Sergi, em a la secció de nutrició lúdica amb el tema de l’aigua en primer lloc, i dels còcktels en segon, per una banda els que porten vodka i, per l’altra els que porten stoner, doom i sludge. Arriba en Sergi com no, entre problemes tècnics, per parlar-nos d’Eurovisió i de lo bé que s’ho va ar ell... i segurament només ell amb els grups d’Eurovisió. La recordamenta del dia té com a protagonista al Barça, concretament a en Raphinha, i el seu gust pels Sepultura que, per la seva part, també són amants del Barça. Després de la secció Corazón, Corazón del Metal, em ja al que vindria a ser la Recomanació de la setmana. I a la Recomanació de la Setmana hi tenim com a protagonistes als Hellacopters, gent que podrien participar a Eurovisió perquè el disc només li ha agradat a en Sergi. Fem una aturada al programa per ar a la secció de disseny gràfic per parlar de portades, tant de black metal com de... d’altres coses. Tornem a les novetats, ja que parlàvem de black metal, ho fem amb els Labyrinthus Stellarum, gent ucraïnesa que segueixen vius per haver sabut escollir bé la temàtica del seu black. El mort de la setmana avui ens porta a California però no pel grup que tothom esperava desitjava creia, si no algú que va encertar el dia que havia de morir, però per equivocació, no així amb l’any en què havia de morir. Tenim un mort per cinètica però thrashie i no pas blackie, com tampoc era cap quillo com demostrem de forma feacent. La darrera novetat pel dia és per als Letters Sent, no nazis per se però sí per trajectòria, amb un metalcore que ja no és metalcore. Tot això i més, com les diferències entre els mossos d’esquadra i la policia de San Francisco, quin cotxe no us haurieu de comprar mai o com tastar l’aigua salada, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXVI en llibertat, 31è de la temporada XXIX, nº115 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 8è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 30è de l’Alcoholisme Geriàtric i 33è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un dia marcat per l’eufòria culé. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Sheridan, Three Days Grace, Of Mice & Men, Katatonia, disc dels italians Death SS, disc instrumental dels Within the Ruins i EP de Candlemass. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Steel, Heavylution, els polonesos Hostia, Anibal Ojeda de Països Baixos, Assassinator, Interceptor, Ancestor of Kaos, Tormentor, Martoriator, els xilens Se Armó la Gorda, Roxxscalibur, Hot Milk i els Blastanus. Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb tota una pila de Voids que han tret disc aquest any i se’ns havien at, com els Void Sinker, Void of Solace, Voices of the Void, Voidborn Tyrants, The Void Among Us, Howling in the Void, Razorvoid, Sinister Void, Cult of the Void, Void of Nothingness, Carnage Void, Wasted in the Void, Children of the Void, Stars in the Void, Void Revenant, Void (que ja n’hi ha més de 20, però són els primers de Suècia) i The Void. A les breaking news cada cop surten més grups, junt a gent que es dedica a fer música per IA, i ara la moda és de ficar-se noms de déus llatinoamericans com Quetzalcóatl o Coatlicue, votem per la Moreneta com a projecte de Black Metal. - Més de 20 atacs d’orca assassina en el que portem de maig, incrementant-se després d’haver punxat als Dream Theater, i nosaltres patint pels dofins. - Medina Azahara al Garraf coincidint amb un núvol tòxic, segurament per la laca del cantant, que ens fa dubtar de si tindrem la secció d’en Sergi o no. - Fem notar l’equivocació del Papa Lleó XIV a l’escollir el seu nom de guerra, fent cas omís a les nostres recomanacions, i li pronostiquem un futur no massa bo per culpa d’això. - Per acabar, una noticia de servei per als grups de hard rock, lligada a la noticia anterior, els recomanem que les seves gires no in pel Vaticà... i segurament tampoc per les festes dels paranoies, o tindran problemes d’hidratació. Anem ja per novetats, i ho fem amb els Statement que, tot i dir fer heavy metal, per sort tiren més cap al hard rock i no afecten a orques assassines ni dofins, i és que, com veureu més tard, hi ha grups que només haurien de tocar terra endins. Tenim a en Nik Nocturnal per partida doble, primer amb un disc de per se però amb altri, tot un munt de col·laboradors, i després un single d’altri però amb la seva col·laboració, ambdues coses tot ben modernetes. Seguim amb singles dels Attack Attack! que no s’han de confondre amb els Attack Attack ni els Attack! Attack!, donant-vos les pautes a seguir per diferenciar-los fonèticament. També tenim single d’Orbit Culture però que tenint-nos acostumats a treure Lamine Yamals de singles, ens han portat un Araújo. Arriba en Sergi entre problemes tècnics i fresses que només escolta ell, igual que les veuetes del seu cap, amb una noticia que tampoc interessarà a ningú. La recordamenta del dia va lligada al món de l’arbitratge, i ens n’anem amb l’Anna Brunner i els seus League of Distortion que no tenen ben plantejat el camí a seguir amb els seus discos. La recomanació de la setmana és per als SOM, amb un nom que ens ha permès fer bromes tontes tant en anteriors programes com al principi d’aquest mateix... i que sembla que hem oblidat pocs moments després. Tornem a les novetats i ho fem en clau catalana tot i que cantant en anglès amb els Jade, amb membres o membrets provinents de grups que podrien deixar de dir-se com es diuen, si ens volen fer cas. Arriba el nou disc dels Tetrarch qui per sort no són massa provinents d’Albacete o el títol del disc no sonaria igual que en anglès. Amb el mort de la setmana ens n’anem cap al sud a escoltar Southern Metal de la mà d’en Vinícius a qui les lleis de la física van relegar a un altre pla existencial, les mateixes lleis que fan que poguem afirmar que hi ha més terroristes al món dels que sembla. Entre fòrmules per legalitzar atropellaments a ciclistes, anem acostant-nos al final del programa, i ho fem amb dos grups que dediquen els seus nous treballs a l’arribada del nou Papa. Són les darreres dues novetats del dia, els Behemoth i els grecs Exilium Noctis, ambós amb títols de disc d’escalf per a Lleó XIV. Tot això i més, com quina és la ratxa de victòries poc reconegudes d’en Lluís a la secció d’en Sergi, o quins youtubers fan música i quins molesten i sobren en aquest món, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXV en llibertat, 30è de la temporada XXIX, nº114 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 7è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 29è de l’Alcoholisme Geriàtric i 32è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa en el que encara us presentem alguna sintonia nova. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Demon Hunter, Seventh Day Slumber i Beast in Black, discos d’Skyforger, Puddle of Mud i Crematory, que no es salven ni per la versioneta. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als xilens Heráldica de Mandrake, Kalaveraztekah i Instructor, no fora cas que ens quedéssim una setmana sense tors. Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb els Carving Void i els Hatevøid, amb unes darreres setmanetes que estan arreglant el nefast inici d’any en aquesta secció. A les breaking news dins del món de la música, en la vessant prog-avantgarde, amb un punt blackie pel nom de guerra, mor Manolo el del Bombo. Encara dins del món de la música... més o menys, les autoritats australianes denuncien a Ronnie Radke per diversos motius, com podrien ser el d’atemptar contra la seva seguretat. I anem per la doble secció d’esports, primer dins les noticies, on hi ha països que proven de fer ombra a la Balcon League muntant concursos de grasnits de gavina multinacionals on no podran mai convidar a un ex Paranoia si volen seguir celebrant-lo. I seguim amb esports, però ja dins la Balcon League, amb Turquia que es posa ja en primera posició destacada amb els primers resultats tot primerencs, i una França en segon lloc que ja fa anys que no aixeca cap. Arriben les primeres novetats... o no, i és que comencem ja amb versioneta dels Feuerschwanz que ja preparen nou disc, o això pareix... de moment, s’ho en bé fent els videoclips. Ara sí, novetat nova de debò, i disc sencer, el dels Messa que són uns pseudo-gòtics amb la mirada cap enrere, així, com a etiqueta que els defineixi bé. Seguim amb els Knives que l’Ivan us pot dir que li molen perquè barregen hardcore i rap metal, que tenen idees molt rares o que es prenen masses drogues, però la veritat és que no pot fer-hi res quan un grup incorpora saxos a la seva música. Abans de ar al nostre webmàster, la llum marxa a Figueres i ens quedem a mitja presentació del disc dels Drex Wiln, però tot per culpa d’en Putin que, amb un ciberatac precís, intenta fer-se amb el control de les aspiradores de la ràdio per acabar amb l’Ivan. Enmig de més problemes tècnics provocats pel ciberatac rús, entra en Sergi a parlar-nos dels Scorpions i la seva gira dins d’una altra gira més antiga, intentant fer apostes sense massa fonament, perquè tothom sap que Klaus Meine fa temps que és mort i actualment canta a piles. També parlem d’un que potser no estaria en el seu millor moment, com seria l’Ozzy Osbourne, també conegut pel playmòbil del metal, qui a bones hores contracta un professor de cant, tot i que lo que hauria de fer és canviar de camell. La recordamenta de la setmana és pels Arachnes, que costa d’endevinar, més quan ningú recordava al grup i molt menys al seu vocalista, que ha resultat ser tant molest com en James LaBrie segons els experts de la ràdio. La recomanació del dia és per als Disarmonia Mundi perquè en Lluís aconsegueixi guanyar per quarta setmana consecutiva, tot i que en Sergi no està massa d’acord amb què en Bjorn Speed Strid estigui tan col·laborador, però acaba recomanant el disc. Tornem a les novetats i comencem el tour feixista amb els Hate, uns altres polonesos que no voldrien que Hansi Flik conquerís Europa, i ho demostren amb fora mala llet. Seguim amb un xist de l’Eugenio però en plan folk-metal, com vindria a ser el nou disc dels Concrete Age, barreja de russos i italians afincats a Londres. Després de més problemes de llum i apagades que podrien ser per les tormentes, però que de segur que són ciberatacs russos, tornem a les novetats. I ho fem amb uns blackies amants dels pompons i, si no us ho creieu, aneu-los a veure en directe, són els Amalekin, que, seguint amb el tour feixista, venen d’Itàlia i Polònia. La darrera de les novetats ens porta fins a Grècia amb els Nightfall, gent que després de 35 anys de carrera encara no s’han decidit per un estil musical concret... donem-los temps. Arriba el mort de la setmana des de Volos, ciutat reconeguda per tenir bancs clàssics, tan incòmodes com multifuncionals, on hi trobem el primer cas de “suicidi per desesperació musical a massa distància de casa” de la història del programa. Tot això i més, com un final inusual del programa, o descobrir que l’Ivan podria haver estat un empollón dels que feien ràbia a classe, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXIV en llibertat, 29è de la temporada XXIX, nº113 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 6è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 28è de l’Alcoholisme Geriàtric i 31è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa en el que aprofitem aquest inici d’any metàl·lic per estrenar noves sintonies. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a en Billy Idol & Avril Lavigne, Exodus versionant Scorpions, Sacred Steel, Harem Scarem, Jack Star, Liv Kristine, directes d’Adventus, Cirith Ungol i d’Yngwie Malmsteen, H.E.A.T., recopiltarori de Black Hawk celebrant els 45 anys, Sign of the Wolf (Mark Boals, Vinnie Appice, Doug Aldrich, etc...), salvant als Ghost i no per se ni perquè sigui un bon disc, si no en homenatge al papa, en Paco, no pas al Papa V Perpetua. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als argentins Ultimo Golpe, Lars Fredrik Froislie, Ancestor, Desolator, Desecrator, Clan dos Mortos Cicatriz, Paatos de Suècia, Faemine que vindran de gira amb els Cansade, els Anoraak de França que només toquen a festivals d’hivern, The Yagas i algun més que ens deixem pel camí. Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal: amb Void King, The Howling Void i Supreme Void, i és que un cop arrencat aquest 2025, la cosa s’anima. A les breaking news comencem fent valer l’etiqueta de #pitonisosdelmetal havent matat al papa, després d’haver-nos carregat a la Carmen Sevilla i la Maria Teresa Campos. Segueix el culebrot Ronnie Radke en aquest cas amb el que seria ell als 90, en Sebastian Bach, acusant als Falling in Reverse de portar massa cosa gravada en directe, cosa que fa que en Ronnie vulgui demostrar a veure qui la té més gran però en Sebastian ja ho té documentat. Seguim amb noticia en l’apartat de ciència i nutrició, amb un especialista en ciència i biologia que obre un ampli ventall de nous aliments per als vegans, com poden ser ostres, braus, musclos i boxejadors, atenció als nous menús d’aquest tipus de restaurant. Anem ja amb novetats, que n’hi ha moltes, i de força qualitat si no comptem als Ghost, i començaríem amb uns putos sos anomenats Landmvrks i amb els Dead Rabbits que ja ens havien simpatitzat d’avantes. També tenim single de Linkin’ Park amb la primera mossa del dia, i és que avui no anirem sobrats del tema, però compensen estant força emprenyades. Seguim amb el groove del nou disc dels Machine Head que ja feia temps que no els sentíem. Arriba en Sergi amb una cursa de camells que ha acabat fora d’hores, entre crides vàries i diverses, i una farmàcia virtual dels Mötley Crüe totalment decebedora pel què vindria a ser el propi grup en sí. La recordamenta del dia és per als barcelonins Ironica, i és que avui, com a tots els diaris, esportius o no, les noticies són així com a blaugranes. Seguim amb la recomanació de la setmana i, per tercera setmana consecutiva, sense reconèixer la ratxa d’encerts que porta en Lluís en aquestes seccions, avui, amb els barcelonins Kilmara com a protagonistes. Tornem al bonic món de les novetats, i ho fem més folklòrics que mai amb el nou disc dels Eluveitie, qui portaven molts anys mereixent no aparèixer al programa però... mira, la cosa quasi que ha canviat. Seguim amb una mica de deathcore de la mà dels Employed to Serve i death més tècnic dels pandèmics Deserted Fear. Suïssos i un punt similars a l’època més xumba-xumba dels compatriotes Samael, presentem el nou disc dels Versatile així com a black electrònico-industrial. I encara ens queden novetats, amb els Ghostseeker que ens arriben fent deathcore atmosfèric des d’Austràlia, on hi arem un xic més d’estona. Això és perquè el mort de la setmana d’avui ens ve de Melbourne, en una nova història de superació demostrant altre cop que del thrash un s’en pot sortir. Després de que la setmana ada us ensenyéssim a evitar l’atac d’un cocodril o un caimà, avui la lliçó de supervivència extrema arriba al món dels taurons... amb certes dificultats físiques, però són consells que us poden salvar la vida. Encara ens queden novetats, com els deathmetaleros Changeling que provenen d’altres grups de death metal en allò que en diuen un supergrup de grups que potser no tothom coneix. Les darreres novetats del dia són per als Caliban que han provocat més d’un mal de cap a l’Ivan, i els Kardashev, gent que tampoc és que mirin massa pel benestar dels dofins. Tot això i més, com una nova secció de cinema i televisió, o una ratxa de 10 mesos estroncada en la secció del mort de la setmana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXIII en llibertat, 28è de la temporada XXIX, nº112 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 5è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 27è de l’Alcoholisme Geriàtric i 30è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, dia en què tornem a quedar-nos sense secció de Void Naranja, Void Cristal, però recuperem a en Sergi... cosa que no tenim massa clar si és bo o dolent. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim disc dels progs Teramaze, In the Air Tonight per Marilyn Manson, Laurenne/Louhimo com a duet però sí que tindrem a la Nora Louhimo per se, amb els Battle Beast presentant directe, i singles de Bush, Citizen Soldier i We Came As Romans. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Flagelum, thrash de Perú, Eskröta, thrash de Brasil, Vale, black d’ EEUU, Visionatica, Resistor, Assassinator, Rodrigo San Martín, i els russos 7Paca. A les breaking news se’ns acumulen les d’aquesta setmana amb les que no van poder entrar la setmana ada, amb en Ronnie Radke contra Red Hot Chilli Peppers, per pedofilia general sense massa fonament i molta enveja i que tots són una merda menys el baixista, perquè es queda en boles tocant amb un mitjó... deixeu-nos dubtar d’això de que sigui el millor. Segona noticia amb en Ronnie Radke contra Chris Motionless per fer fora a Crown the Empire per tenir un guitarrista masclista i acusant-lo a més de que li copiàven les idees i cançons... tot i que potser no és el més adient per parlar del tema. A la tercera ens trobem a en Ronnie Radke contra el locutor Eddie Trunk i en Brent Woods (guitarrista de Sebastian Bach), altre cop acusant a la penya de pedofilia, però... mira, es veu que anar dient a tothom que són pedòfils, al final n’ha pillat a un. Seguim amb els The Who acomiaden al bateria que portava anys amb ells per tocar massa i massa fort, i és que ja no són el que eren, i això que aquest bateria no fa explotar wàters amb dinamita. Arriba una noticia d’àmbit científic amb disculpa inclosa de l’Ivan per haver punxat l’últim disc de Dream Theater, i és que els biòlegs marins han demostrat que els dofins marxen de la Costa Brava per culpa de l’Ivan. La darrera noticia del dia és esportiva, i és que trobem la seu de la segona divisió de la Balcon League o, com a mínim, dels entrenaments oficials, amb uns britànics que potser no van escollir ni el millor lloc ni el millor esport per acoblar-ho a un comiat de solter. Anem ja per novetats després de presentar el disc dels Erio que fa més de 4 anys que esperàvem que ens donéssin, i dels Battle Beast amb el seu directe, seguim amb més directes, tot i que en part... i del mercadillo del rastro dels Black Stone Cherry, també conegut com el Sant Jordi del món del rock. És moment de donar pas a en Sergi que ens porta una opció de compra d’un single dels Kiss que podria espatllar el vostre toca-discs, problemes més enllà dels marins per Dream Theater i en especial per a l’espantador de dofins, i seguim amb la secció de biologia amb la gallina canadenca. La recordamenta del dia és per als canadencs Rush, gent que ens cau força millor com a persones que no com a músics que ens robin el cor, tot i que tenen coses que molen. La recomanació de la setmana és per als Noapology tot i que sembla que recomanem més a la senyoreta que hi canta que no pas al grup en sí mateix, essent el primer grup del dia que ens portarà cap a Ucraïna. Tornem a les novetats, que no n’hi ha tantes com la setmana ada, perquè ja s’ha at l’efecte any nou del metal, i ho fem amb els Karg, que s’assemblen als Harakiri for the Sky amb l’excusa d’haver assimilat als propis Harakiri for the Sky. Tothom sap que si vols saber de Grècia i el seu art has d’anar a Anglaterra, com molt bé saben els Wrath Choir que no s’han hagut de desplaçar massa per fer un disc sobre mitologia grega. Des de Crakòvia ens arriben uns músics que no pas humoristes, tot i el nom, els Dormant Ordeal amb el seu death metall mudernill. El mort de la setmana ens porta a un mal blackie que mor en un combo de màrqueting blackie i cinètica, però més per altri que no pas per se, i ens serveix per què la mare d’en Nuklear Bastard of Unholy Sexkraft & Alcoholik Rites ens pugui dir amb qui ens podem ajuntar i amb qui no. I, parlant de combos, el mort d’aquesta setmana ens retorna a les novetats musicals, i és que, com a màrqueting blackie, ha colat. És la segona vegada avui que visitem Ucraïna, i aprofitem per donar-vos uns immillorables consells sobre com vestir si no voleu morir i anticipem quines seran les estàtues que hi haurà a la plaça de Kíiv quan acabi la guerra. Les dues darreres novetats del dia són per als gòtico-industrial-alternatius-progs A Tear Beyond i pel guitarra de Katatonia que es veu que té vessant animada amb els Lik. Tot això i més, com quin és el síndrom de Diògenes que patim els paranoies, secció de cinema i televisió, la demostració que del thrash se’n pot sortir o com distingir a un mexicà de veritat d’un de fals, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXII en llibertat, 27è de la temporada XXIX, nº111 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 4rt del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 26è de l’Alcoholisme Geriàtric i 29è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa on ens fallarà la secció d’en Sergi, per en Sergi bàsicament, que es veu que no té bona cobertura al Canadà, però que tampoc ens importa per l’acumulació de novetats que tenim, en haver-se ignaugurat l’any metàlic i anar carregadets de novetats. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a A.N.I.M.A.L. dient que fan groove i dels quals ja en vam parlar la setmana ada com a bons #pitonisosdelmetal que som, EPs de Deadlock i DreamEvil, Those Damn Crows, Elvenking, Herman Rarebell & Friends, Epica, directe d’In Extremo, The Birthday Massacre i un Mark Morton que l’Ivan acaba rescatant del fons del tot del container de la brossa. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem Hexecutor, Ancestor, cap d’ell de thrash, i els blackies Ene, en una lliçó de lingüística per a principiants. Retrobem la secció de Void Naranja, Void Cristal amb els MetaVoid i em ràpidament a les noticies del dia, perquè són moltes, de fet, tantes, que deixem el culebrot Ronnie Radke per la setmana vinent. Comencem disculpant-nos amb el peix de la setmana ada que advertia d’un desastre a Xile, i és que hem sabut que Saurom girarà aquesta setmana per Xile. Tenim un accident Rotting Christ a Alemanya celebrant la sortida del seu directe que també celebra, però en aquest cas, els 35 anys dels grecs, en la secció de l’hora d’en Sakis Tolis. També tenim a la dona del baixista de Weezer tirotejada per la policia i detinguda per intent d’assassinat de diversos policies. Tenim noves versions de la segona desbandada de As I Lay Dying, amb vídeos de Tim Lambesis too loco o patejant al seu gos que potser no indicarien massa que ha treballat els seus atacs de ràbia. A la secció esportiva del noticiari, tenim un partit d’exhibició de balconing a l’aqüeducte de Segòvia o el que podrien ser els primers entrenaments lliures de l’equip anglès de cares a aquest estiu. I la primera de les seccions de gastronomia del programa ens porta a parlar de la paloma pekín, el pamtomata madrileny i una solució per als carrers de Figueres, tot junt. Anem ja per novetats, i és que n’hi ha moltíssimes, començant, a part de les ja esmentades de Mark Morton i Rotting Christ, per single-versió dels reapareguts Sybreed i un grup d’stoner que no coneixíem però que no estan malament, tot i el nom, els Lo-Pan. Entre aprendre a beneïr la palma en una missa de tendències d’after i dites populars medievals catalanes, trobem als valencians Curial, amb la seva música entre tradicional i original. En l’apartat de metall alternatiu avui tenim un nou ep dels Annisokay, que no fan discos, però tampoc la caguen, i els Magnolia Park. Sense Sergi hem de ar al mort de la setmana, i avui fem un 3 o 4 en 1, perquè presentem novetat musical, la dels Fleshspoil de Tenessi, aprofitem per fer la segona secció de gastronomia del programa i fem secció de consells per la supervivència davant la fauna salvatge, tot això amb un suposat cas de màrqueting blackie tot i portar una vida i fer una música més death que blackie. Seguim amb les novetats, i ens n’anem cap a Noruega on hi trobem dos nous discos interessants, per una banda, els Håndgemeng que kwelertalegen i motorheadegen força, i els In the Woods, amb el seu black avantgarde. Entre Berga i Barcelona ens trobem als Othger que treuen un EP també en l’ona del black metal, però en aquest cas de la seva banda més melòdica, per ar al death metal melòdic amb discos nous com el dels Oakheart. Després de conèixer la raó del perquè certes poblacions de Tenessee es diuen com es diuen, demanem disculpes i ens n’anem cap a França amb els Destinity que cada cop darktranquilegen més i més. Dues novetats més per acabar amb tota la saca que portem avui, com és la del death metal dels Cytotoxyn amb unes fotos que demostren que han anat a buscar informació in situ per a les lletres de les seves cançons, i els The Man-Eating Tree, que bé, amb costums així, ben bé podria ser que també tinguessin algún problema. Tot això i més, com un programa tot folklòric en molts sentits, i més podent descansar de la secció d’en Sergi, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXI en llibertat, 26è de la temporada XXIX, nº110 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 3er del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 25è de l’Alcoholisme Geriàtric i 28è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, amb la descobrimenta científica que l’asteroide que havia de petar contra la terra, podria ser que petés contra la lluna pel nadal de 2032 i despistés el GPS dels camells dels reis mags... i dels camells en general. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a The Darkness, L.A. Guns, Adrian Smith / Ritchie Kotzen, Amerikan Kaos (que és en Jeff Watters fent rock dels 80), i tot i que els Bleed from Within havien estat momentàniament al container, els acabem reciclant per punxar el nou disc i, fins i tot, el vocalista acaba apareixent una segona vegada amb els Imminence. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Vulvarine, que podeu sospitar que és un grup de noies, Predator i Invertor que no són grups de thrash, els X-UII, Blasphamagoatachrist, Nårdegaist amb el disc De Sum Ain Gangg Var, De Sum Kummar Ti Blei, De Sum Aldri Bleir, De Sum Ändar Allt, i els Evilon i els Chontaraz, aquests últims sí que acaben sortint al programa, i en el cas dels Chontaraz, a més, dins de la secció de l’Hora d’en Sakis Tolis. Retrobem la secció de Void Naranja, Void Cristal i, per si fos poc, a més avui punxem el grup protagonista de la secció, un grup inspirat en els Disturbed, són els AAA Void amb el seu rap-metal death-simfònic. Dins de les Noticies del Dia, torna el culebrot Ronnie Radke, però avui ja a de fotre’s amb altres músics i va directament per tot el Govern d’Austràlia i els seus polítics. També tenim una informació de servei per a la comunitat del modern metal monyes, i és que els PETA els hi recomanen fer-se vegans, cosa que contradiu la nostra teoria del veganisme fixe discontinuu, que sí que tenim comprovat que dóna bons resultats. La darrera noticia del dia és per al peix que no para d’aparèixer a les costes de Xile sense saber què ha d’anunciar, donat que el desastre a Xile és Xile en sí mateix. Tornem a les novetats... i potser tampoc massa novetat, perquè els Crematory ens han enviat algunes cançons, de les quals només salvem la que no és seva... i encara. Per sort, disposem de coses més interessants que no pas un gos fumador. Dins de l’apartat metall alternatiu i altres, hi trobem EP dels Velvet Chains i disc sencer de la cantant dels Luna Kills, aquests més numetaleros. I si la setmana ada teníem un repòker de noies per començar, avui portem un póker de golp i porràs, amb les BabyMetal que han tret un single amb una companya de gira, la Poppy. Arriba en Sergi amb curiositats amb retràs més que no pas noticies, i ho fa presentant-nos el poble més heavy d’Argentina i del món, però més de boqueta que de res més. La recordamenta de la setmana avui no és cap recordamenta, bàsicament perquè és difícil recordar quelcom que no sabies, com que hi ha un grup on hi canta en Waldo el loro africano tot i no ser un grup africà. La recomanació a la vora del foc avui és per al groove djent prog dels ukrainesos Jinjer, ambaixadors mundials de la seva cultura, encara sense entendre perquè no li han fet un concert privat a en Donald Trump. Tornem a les novetats però seguim a EEUU amb els Allegaeon, sense lloro ni Trump i amb un nom de merda, però vamos, amb nou disc de death-groove. Tot i les reticències, anem cap a França on hi trobem, curiosament, un grup francès, els Fractal Universe que, tot i el fet de ser sos, hosti, tu, pos ni tan mal. I trobem el segon grup simfònic del vespre, els Belnejoum, però en la seva vessant black-death i gent prou coneguda dins del metall extrem. Tirem enrere per tornar al metall alternatiu, però amb més coses, com nu metal, prog o metalcore, de la mà dels australians Thornhill. La darrera novetat del dia és per als Benediction, uns veterans del death que es veu que encara s’aguanten els pets. El mort de la setmana avui ens porta cap a Souther California però sense anar a petar a cap mort californiana si no més aviat una mort d’influencer amb un Lluís que es veu sincerament interessat. Tot això i més, com un nou mètode per ar fusta de Canadà a EEUU sense pagar taxes o com reconèixer casa teva si ets músic i vius a California, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXX en llibertat, 25è de la temporada XXIX, nº109 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 2on del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 27è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1483 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra... amb un inici de programa trepidant a la par que cultural, perquè ja només començar, zas!, secció científica per aprendre a computar en polsades, peus i milles. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim single d’Evanescence, EP d’Adelitas Way, disc de W.E.T., single de Gemini Syndrome (van 2 de 3), the Birthday Massacre (són 2 de 2 en aquesta secció), els Sick Puppies... i rescatem dels containers als retrassats dels Mechina i als Arch Enemy, tot i que aquests darrers hi semblaven a gustet. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Eduardo Bort, Judicator, Ginevra, Highway Chile, Monada (deathcore prog polonesos), RinRin i els mexicans Matavitatau i Tlaocolcuicatl amb el disc Tlaihiyohuiliztli Nelia. Avui no tenim secció de Void Naranja, Void Cristal, ni seccions d’en Sergi, i de poc no tenim Noticies del Dia, però l’Ivan ens porta una noticia de servei per a la comunitat hardrockera catalana per mesclar esbarjo i treball a trot de cavall. Com hem dit, a més dels Arch Enemy, també tenim als Mechina amb retard que han encomanat a tota la comunitat del metal en haver tret el disc fora de temps, i anem amb la noia dels Mechina, perquè avui estem tope femenins o feministes, i és que el programa comença amb un repòker de veus femenines. Una altra novetat del dia són els Lucifer’s Child, gent que fa Helenic Black Metal però que són prou decents en quant al tema logo, llàstima que en Lluís porti més de deu anys d’hemorràgia cerebral, com comprovarem a la secció de medicina del programa d’avui, i no sàpiga llegir el logo aquest. Després de saber què faria, i què no faria, en Gandhi en pro dels progs si estigués actualment viu (en Gandhi), em a una de les poques seccions del dia davant l’absència d’en Sergi que no troba on ha deixat el wifi. Arriba el mort de la setmana en un horari poc habitual, i més amb la barreja d’hora nova i hora vella, i ho fem desplaçant-nos a Polònia amb un thrasher mal thrasher i en contradicció de sí mateix. Després d’aprendre polonès avançat i descobrir el perquè un punk no morirà mai del mateix que el protagonista d’avui, em a la secció habitual d’Eurovisió per aquestes dates. I de la secció d’Eurovisió, a la secció de classe d’història militar, però avui fora de les fronteres de Xile, amb els Vinegars Hill, que ens porten un death melòdic des d’Àustria però per la vessant irlandesa del país. La darrera novetat del dia és per als Deafheaven, gent que diu fer blackgaze i que s’han oblidat d’afegir l’etiqueta black-pro-colleja, perquè a mida que t’endinses al món d’aquest grup, tens més ganes de fotre’ls-la ben donada. Tot això i més, com descobrir que els paranoies som les cabres del metall, o quin és el kit de supervivència que heu de preparar de cares al proper Be Prog! My Friend, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXIX en llibertat, 24è de la temporada XXIX, nº108 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 1er del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 26è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1490 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra... que potser no ho noteu, però hem escurçat força l’inici en la primera mostra de la política de retallades que duem a terme. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un directe de Temperance, els Ministry amb una regravació de coses viejunes, single de Samurai Pizza Cats, Baby Lasagna, Gotthard, Craddle of Filth, Lordi i la violinista punkarra de The Great Kat. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Chironex, Ravanna, Trino, Squadron (Alemanya), Moros (EEUU), Ahí Náahaí, Antibiotica, VeRdAD (Japó), Xixa amb el disc Xolo però sense limoná. Torna la secció de Void Naranja, Void Cristal, amb un inici de setmana compromès amb els Woith, però després s’ha acabat arreglant amb els VoidChaser i els Void Spectrum, confirmant que per molts voids que treguin disco, són pocs els que punxem. Tenim forces Noticies del Dia, - Apareix el Doomgaze que, com no, va acompanyat de doom atmosfèric i funeral doom, per a més diversió. - Dos mesos sense Tors al thrash, com a bons #influencersdelmetal que som i serem. - Segueix el culebrot Ronnie Radke - Courtney LaPlante descobrint més de 50 podcastos sobre les seves baralles. Aquesta setmana però els toca el rebre a Bert McCracken de The Used, Chris Motionless, i a l’Oliver Sykes de Bring Me The Horizon... per què? Doncs per avorriment. - Tenim noticia d’impacte d’ambit científic que podia portar a reafirmar-nos com a #pitonisosdelmetal, com que Catalunya podia esdevenir un hub de referència per al món del hard rock, però la noticia s’acaba desinflant un xic i potser ni impacte ni massa res. - Per acabar amb les noticies, tenim declaracions d’en Rob Flynn dels Machine Head donant la culpa a una gira de fa 30 anys amb Pantera de les seves pautes d’hidratació. Anem per les primeres novetats, amb algun disc que no seria el millor de la seva carrera, tot i que segueixen sense enganyar a ningú, com és el nou treball dels Pop Evil, a qui potser els falta punch i Evil. Seguim amb uns catalans de fora fronteres, els Som, un metal atmosfèric que obre la porta a les moltes veus femenines, siguin de fèmines o no, que tindrem al programa d’avui, com és el cas d’una altra de les novetats, els Deathless Legacy, un altre grup amb veu femenina i un de tants que no en tenen ni idea de quin estil fan. Arriba en Sergi amb un xic més de retard de l’habitual en ell, amb una cursa de camells que comença a fer-se llarga i pesada, un bateria de Guns’n’Roses que ningú sabia que era als Guns’n’Roses, ni els propis Guns’n’Roses, i per això no el deixaven composar cançons. La darrera noticia amb retard del dia són les declaracions del benvolgut Dave Mustaine sobre el Nu Metal, tot just abans de començar una gira fent de teloners dels Disturbed. La recordamenta del dia, que ha costat de recordar per part d’en Lluís, han estat els víkings Ensiferum, que porten ja quasí 20 anys de bajón, i es nota sobretot en el fet que ja no estan ni per cremar coses. La recomanació a la vora del foc és per als Mantar, un grup de Rock’n’Black segons nosaltres, que som els experts en etiquetar grups, persones o coses, a qui comparem amb gent que ens porten mals records. Tornem a les novetats, i ho fem anant cap a la Índia amb els Bloodywood que repeteixen nu metal folklòric i elefant a la portada, però s’apunten a la política de retallades liderada pel programa. Una política de retallades que s’ha d’acabar imposant amb els Drudkh, sigui entre els seus membres o amb les seves cançons, més llargues que una invasió russa. Seguim amb uns amants dels sopars contundents i poc digestius, els Cabal, que també presenten nou disc entre rot i rot. El mort de la setmana torna a ser novetat, tot i que ja no és novetat que sigui novetat, el que sí és novetat és el tenir a un deathmetalero amb ànima de blackmetalero però mort de hardrockero, i és que la vida de l’autònom és força dura. La darrera novetat del dia és per als Disarmonia Mundi que, tot i seguir semblant-se als Soilwork tot i que més grooveros que avantes, no donen pas a l’hora d’en Bjorn Speed Strid tot i tenir a en Bjorn Speed Strid cantant en aquest nou disc. Tot això i més, com qui escolta realment els discos instrumentals, o com és que la meteorologia condiciona la sortida dels discos d’Stoner, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Onzè programa de 2025 i número CCCXXVIII en llibertat, 23è de la temporada XXIX, nº107 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 34è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 26è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1490 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, en un dia que es veu que no era St Patrick’s Day tot i semblar-ho, on decidim que això s’ha d’escurçar, que ja no tenim edat per recitar tot això. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Manntra i als Saurom en una versió musicada, tot i que no representada, del Petit Príncep. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Flajeladör, Elcano de Suïssa, Renzita d’EEUU, i els Descarrego de Brasil. Tenim forces Noticies del Dia, començant com no pel culebrot Radke-LaPlante, on descobrim per una banda que la LaPlante és força subtil, i que en Radke no deu ni saber què vol dir subtil. - Pentagram dupliquen escoltes i fans gràcies a un meme sortit d’un vídeo amb el qual descobrim que als doomies també els va el cotillón. - Disturbed fan malbé les pancartes dels Chicago Bulls amb la pirotècnia, i anuncien a Megadeth com a teloners per evitar futurs problemes relacionats amb el foc. - This is Spinal Tap 2 arriba al Setembre segons ens rectifica en Sergi a la seva secció, amb la incògnita de quants bateries han mort en 15 anys i com és que els desapareguts també desapareguin de la llista. - Acabem amb una noticia d’impacte que pot portar a en Lluís a considerar millor als Metallica, per ser els inspiradors a abaixar els baixos als discos, tot i que van inspirar sense voler, una mica com les drogues... Anem ja per novetats i comencem amb els Coheed & Cambria, els Mojinos del metal progressiu, tot i que aquest disc no és massa progressiu, potser per això ens ha agradat més que el que havien fet als darrers 16 o 17 anys. La segona i tercera novetat del dia ens porten al terreny industrial, fent un sandwitx de Neue Deutsche Härte a l’industrial americà, encabint als Ministry entre els nous discos de Eisbrecher i Heldmaschine que, per cert, vindran junts de concert a l’abril. Fem una petita pausa de novetats per païr el sandwitx, culturitzar-vos més que a l’escola, i informar-vos de les causes d’aparició de nans pels carrers de Figueres. Més discos nous amb la Dorothy, la de veritat, ja sabeu que no podeu confondre-la amb els I Am Dorothy que ells no tenen cap Dorothy a les seves files, com sí que hi és als Dorothy, on hi col·labora un Slash que potser s’hauria de llegir les lletres de les cançons en les què toca... o almenys, fer que la seva dona els hi llegeixi. Arriba en Sergi repetint noticies que ja havíen dit, puntualitzant-ne d’altres i no tenint massa clar qui està al capdavant de la competició entre el Papa, en Ronnie i l’Ozzy. La recordamenta del dia és per als danesos Raunchy de qui hem de destacar que els havíem perdut de vista, però més per ells que no pas per nosaltres. La recomanació a la vora del foc avui és per als Uncured, tot i que a en Sergi no li han acabat de convèncer i, per si fos poc, no tenen merchandising barbacoero. Tornem a les novetats on hi trobem uns dels molts noruecs que ens porta avui l’Ivan, amb en HellHammer als Helvitnir, una mica repetitiu el tema, però vamos. Tenim single de Linkin’ Park que es van ar de frenada fent singles abans de treure l’últim disc, i ara han d’espavilar per altres bandes. No és single però sí un EP el què ens porten, sense masses ganes, els Hanging Garden, i és que es pot fer doom... però demostra que t’agrada fer-lo, home. Després d’inventar el crossovercore i crear una nova secció de dites del metall, em al mort de la setmana, del qual ja n’haviem fet la prèvia amb en Lazarillo, que s’ha mort malament en quant a la secció. El mort d’avui ens porta a una terra de drogues, com molt bé apareix a la sèrie the Mayor of Kingstown, i com no, el nostre mort de la setmana podria haver sortit perfectament a la sèrie, i haver fet el què feien a la sèrie... o potser ho va fer. Tornem a les novetats, amb uns que no en tenen ni puta idea de quin estil toquen, els Down to the Earth, i els Imminence, que no tenen disc nou, però una mica, sí. Tot això i més, com un parent llunyà d’en Valentino Rossi a qui agrada més apurar a les ratlles de frenada i amb aspiracions diferents al motociclista, o com es medeixen les qualitats dels baixistes en quant a baixistes però no en quant a músics, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Desè programa de 2025 i número CCCXXVII en llibertat, 22è de la temporada XXIX, nº106 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 33è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 23è de l’Alcoholisme Geriàtric i 25è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1497 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, tot i no quedar clar si hi haurà possibilitat de rebot. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim als Mercury Tide, single de Crematory sense veus netes gràcies a les queixes de l’Ivan, #influencersdelmetal, versió de Corey Taylor de Dust in the Wind, Destruction, The Unguided, Jethro Tull, singles d’Erdling que es veu que no és el que juga al Madrid i hi teníem el single d’Spiritbox tope popero, però ja ha sortit el disc sencer i no és el què semblava, essent una de les moltíssimes novetats del programa d’avui. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Eric Gillette, 16-武装翼の女神 , Carcolh (doom) i Karakorum (prog ambiental), Nuutti Hannula Radianssi, Massacra, Sculptura, Sayanara, HeavyDrunk & Watermelon Slim, Andorra (danesos), Kayak, Cérebro de Galinha i els Mongrols. A la secció Void Naranja, Void Cristal, single de VoidChaser, que són dels que s’ho curren per provar de salvar aquesta secció, però no veiem que vagi per massa bon camí. Noticies del dia, són poques, primer perquè no n’hi ha masses, i després perquè tenim pressa per intentar encabir totes les novetats, deixant una única notícia-consell on ens postulem com a cupidos per unir el metall i les tradicions catalanes per la gent de la Cellera de Ter que es veu que no saben de música per fer matances de porcs. Anem ja per novetats, i com va apretada la cosa, ho fem amb uns russos que no s’enteren massa del tema ni de cinema, fent una versió que està bé, si sapiguessin de qui és exactament. Seguim amb els Nomy, el one man project per excelència, tot i que és un xic estafador en el sentit d’editar nous discos que no són mai del tot nous... complicat d’explicar i d’entendre? Doncs d’aquí poc en farem la crítica per liar-la més. El programa d’avui no ha caigut de poc al dia de la dona, el 8 de març, però com si hi hagués caigut, perquè déu ni do la de simpàtiques senyoretes que apareixen al dia d’avui, havent ja comentat la novetat dels Spiritbox, tenim també a la Termomix dels Lacrimosa que apareixen més per catxondos que no pas per ser un bon disc, i els Edge of Paradise amb un disc de modern metal. I si els Lacrimosa ens barrejaven gòtic i punk... els Dommin ens barregen gòtic i rock alternatiu, però a més hi fiquen la punteta al western metal, després d’haver at pel programa fa vora d’uns 20 anys. Més novetats encara, per una banda tenim el post-metal sludgero dels Guiltless, i per l’altra, el típic grup de black metal de California, els Dawn of Uroboros, també amb noia al capdavant. Arriba en Sergi amb males noticies sobre la competició entre el Papa de Roma, en Ronnie Atkins i l’Ozzy, però ens serveix per explicar-vos com jugar als camells de les fires a tots aquells que encara no hi hagueu jugat per no haver anat prou torrats. La recordamenta del dia és per en Serj Tankian i també una mica pel seu ex-bateria nazi, en una secció on demostra que, si vol, en Sergi sap donar bones pistes. Entre lliçons de català antic arriba la recordamenta del nostre webmàster a la vora del foc, que avui és sorprenentment per als Days of Jupiter perquè es veu que hi ha hagut una alineació planetària que només ha vist en Sergi. Tornem a les novetats, encara amb més novetats, en aquest cas amb una barreja de nu metall, metalcore, prog i shoegaze, explicant-vos exactament què és això darrer que de segur que heu vist per alguna banda i no en teniu ni idea de quin estil és. I això és un no parar, anem cap a Barcelona amb un disc que no és nou però sí que ho és per a nosaltres, el dels The Red Tide, i ja que França ens cau aprop, anem a gojirejar una mica de la mà dels March of Scylla. Després d’aplicar a la pràctica una setmana més de política de retallades i descobrir el nostre amor incondicional per grups com Cult of Luna, seguim amb més novetats. Recordant a emblemàtics grups espanyols arriben els The Whitechapel amb el seu Deathcore inspirat en els Tennessee, seguits del nou disc dels Avatar of Hate, death simfònic, que ja sabeu que és el que es porta ara. El mort de la setmana no és cap dels proposats per en Sergi, i aquest ens porta cap a la illa pastorívola on hi ha Florianópolis, on hi trobem un blackie que, tot i poc músic i no morir com un bon blackie, és dels millors blackies que han at per la secció segons el decàleg del bon blackie de 15 punts. Les darreres novetats del dia són els blackies This Gift is a Curse, i els alternatius Balance Breach, que completen un total de 15 discos nous presentats al programa d’avui. Tot això i més, com la fòrmula dels paranoies per comptar discos, o quin és el nivell de flotabilitat dels blackies del món, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Novè programa de 2025 i número CCCXXVI en llibertat, 21è de la temporada XXIX, nº106 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 32è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 22è de l’Alcoholisme Geriàtric i 24è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1504 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, tot i no tenir clar si el senyor negre amb bigoti ens enganya o no. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un EP d’Smile Empty Soul, discos d’Architects, Nachtblut, Avantasia, Avulsed, Memphis May Fire, Sphinx amb mala elecció de lletres i singles de The Birthday Massacre i Gemini Syndrome. I, sense entendre per què, però tampoc acabem punxant als mexicans Catholic Metal amb grans cançons com la de El altar de mi casa, Viva Mi Cristo, Flores para María o Santo nombre de Jesús, quedant-nos el dubte de si la competència amb les Flos Mariae es queda només a nivell musical o també arriben a la competició estètica. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a en sco Marras i a Havukruunu, tot i que algú també hi posaria als propis Catholic Metal, i la setmana ada hi havíem ficat als russos Grima que avui sí que els punxem com a una de les novetats del dia. No tenim la secció Void Naranja, Void Cristal, tot i que els VoidFallen intentin fer-la ells sols cada setmana, però sí tenim noticies, començant amb una d’abast local, però que s’hauria d’extendre més enllà d’Austràlia, lloc on els polítics acaben fent cas als seus electors. L’altra noticia del dia, com no, torna a ser el culebrot Courtney LaPlante-Ronnie Radke, amb un tercer implicat, reconegut columnista de metal que es còpia de l’Ivan a l’hora d’opinar dels Spiritbox, demostrant una setmana més com en som d’ #influencersdelmetal, amb una Courtney LaPlante que diu el què ha de dir i quan toca, no com altres. La versió amb la que comencem la música d’avui també cola com a novetat, ja que és l’UDO que ara es fa dir Dirkschneider, i que ens presenta un aniversari que no acaba de quadrar massa a nivell matemàtic. Altres novetats més originals ens arriben desde Califòrnia on un Black Label Society ha decidit provar què aria si barregés la música dels Black Label amb un toc grunge en l’estrena dels Dark Chapel. I després de l’enanito gruñón, i un guitarrista californià, què millor que un youtuber? El programa manté un nivell mai abans vist gràcies a en Caleb Hyles i tot un bon grapat de col·laboracions. Arriba en Sergi gràcies a estar malalt i no haver hagut de presentar-se a la seva nova feina dins de l’Institut d’Estudis Catalans on ja li reserven una plaça d’honor i, per què no, una o més creus de Sant Jordi per les seves aportacions al català. Les noticies amb retard del dia que ens porta comencen amb què la competició entre el Papa, l’Ozzy i en Ronnie Atkins podria estar més renyida del què sembla, amb un Ozzy que va a un gimnàs per penya que no es pot ni moure, uns altres jovenets, els Scorpions, que ja preparen nou material amb la il·lusió de sempre, i un chesterito amb qui descobrim la raó del suicidi de Chester Benington, a més de saber que de sis fills, només un va donant el cante per la vida. La recordamenta del dia d’avui és per als Lilith, gent que ja ha desaparegut del panorama musical per accident... o dos accidents, però que es manté a la nostra retina memorística. La recomanació de la setmana a la vora del foc, però no us hi acosteu massa que en Sergi encara us contagiarà, són els Hämatom, tant a nivell musical com en quant a l’aportació artística dels seus videoclips. I tornem a les novetats, i ho fem marcant-nos un Puigdemont amb els Herta, un altre gup que podria haver entrat als Noms de Merda, amb qui donem 8 segons de felicitat imaginària als progs, i és que són uns progs que no agradaran massa als progs. Seguim amb els Serenity in Murder des del Japó amb una noia força emprenyada, i és que avui tenim un programa força feminista, entre noticies i novetats. I parlant de noies, nou disc dels Shereign, amb una altra noia emprenyada, però en aquest cas finesa, i fent que els amants del hard rock hagin de compartir kleenex amb els progs. Arriba el mort de la setmana entre bancs de color pitufo que mai podrien tenir èxit a Figueres, on descobrim que els americans van ficar noms pensats a les coses... fins que se’n van cansar i havien de pensar massa. Aquí descobrim que la física no és sempre una llei exacta i que Newton i Einstein potser no van tenir en compte tots els aspectes que calia a l’hora de proposar lleis de la gravetat i del moviment. La darrera novetat del dia és un single d’una gent que han deixat de dedicar-li discos a en Sergi, els Tetrarch. Tot això i més, com experiments científics d’una increïble credibilitat fets al bell mig del programa, o dubtes que ens queden sobre la física i sobre senyores de 90 anys, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Vuitè programa de 2025 i número CCCXXV en llibertat, 20è de la temporada XXIX, nº105 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 31è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 21è de l’Alcoholisme Geriàtric i 23è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1511 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, en un programa on demostrarem sobradament que som los putos #influencersdelmetal. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim als Catalina Grande Piñón Pequeño, Silvernstein, i single de Lacrimosa que, després de les nostres crítiques de com canta en Tilo, aquí només hi canta la Anne Termomix. Amb disparitat d’opinions sobre l’estil base del nou disc dels Killswitch Engage, acabem punxant el nou treball, salvant-lo del container de reciclatge. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a la Calva Louise, els Lofofora, els thrashies Taste of Doom, Yakisoba, Ancesthor que han evitat de ficar-se “tor” al final que hagués estat lo lògic si no hi haguéssim influït, i els Blades of Steel. A la vessant positiva i gallifante del dia pels Carradine Choke. A la secció Void Naranja, Void Cristal: Voidfallen, que s’afanyen a treure coses per poder omplir la secció, però tot i la força de voluntat, no els punxarem pas. Noticies del dia: - Dins del culebrot Courtney LaPlante-Ronnie Radke, en Ronnie s’enfada perquè per LaPlante i els seus fans, el millor grup de directe són els Motionless in White. En Ronnie diu que ell ven més entrades i que aquests fans d’Spiritbox deuen ser tots treballadors de cafeteries comunistes i que no en tenen ni puta idea. Aprofitem per dir-li a en Ronnie el votant de Trump que avui farem un especial sobre ell, i ja li dediquem la primera novetat del dia, els PVRIS amb la col·laboració de la Courtney LaPlante. - Negacionistes del magma de l’interior de la terra diuen que si no, l’aigua dels mars estaria bullint, cosa que ens fa preguntar-nos què surt realment dels volcans islandesos en la secció de geografia del programa. - Una altra noticia del dia és de servei per a tota la comunitat cristiana a excepció del Papa de Roma, i és que hi ha ofertes que el podrien portar a guanyar la competició engegada entre ell, l’Ozzy i en Ronnie Atkins. - I tanquem les noticies amb la mort de 150 dofins a la costa de Tazmania, culpa per se de Kim Drakula, sigui per la gravació del nou disc o per culpa de pèrdues del seu cotillón al mar. Anem per més novetats i comencem amb tres singles, el primer dels quals, els Feuerschwanz celebrant els 20 anys de carrera, ens demostra que seguim essent uns putos #influencersdelmetal. El segon single és el ja comentat dels PVRIS amb la Courtney, i el tercer és el nou treball dels Disturbed, també en homenatge a en Trump i en Ronnie Radke, amb la tornada de la carraspera que tant trobàvem a faltar. Seguim amb els Uncured, gent que venia del death-prog però que és un lloc on no es lliga gaire, és millor fer coses rares perquè les xatis creguin que tens drogues de sobres. Arriba en Sergi, avui, a més de mentalment malalt com de costum, també a nivell físic, amb unes retarded news sobre la competi del Papa, l’Ozzy i en Ronnie Atkins, i una pel·lícula del Mägo de Oz que poc té a veure amb el musical Wicked i on la nena es droga segur. La recordamenta de la setmana és per als Black Stone Cherry, que es podrien confondre amb els Buckcherry o els Blackcherry, als qui arribem amb unes dades amb retard. La recomanació a la vora del foc avui és per als Harakiri for the Sky, que avui és també un dia especial per als noms de merda, dia en què en Lluís fa un doblet d’encertamentes sense que ningú l’acompanyi en el ball de la victòria. Tornem a les novetats amb una que molt ben bé podria haver sortit als noms de merda, la Vermilia, que... déu ni do... una mica com els Gràp, que també es podrien haver dit Shéridon o HedR, però vamos... tant Vermilia com Gràp, cançons especials per anar diumenge a missa i per demostrar que en Lluís no serà mai un bon llegidor de black metal. Tot seguit tenim a en Dal Av i en Jackson Rose, descobrint el nou llenguatge internauta que ens fa canviar el & per X. Qui no sabíem que encara era capaç de canviar i variar un xic és en Phil Anselmo que se’ns presenta amb el seu nou projecte de Black Metal, els Scour, amb logo escupitajo però llegible. El mort de la setmana ens porta cap a California però a la banda menys rockera i més salina de l’estat, amb dades imprescindibles sobre la seva geografia, orografia i meteorologia, a diferència del grup que ens ocupa avui, que tot i tenir un mort, era força prescindible. El Paranoia Metal Show, com a programa de cultura i servei que és, a més de totes les dades donades fins al moment, us explica avui com morir per física i, en concret, per cinètica, a més de donar servei i buscar-li una feina decent al pobre conductor californià que no podrà tornar a circular per aquella zona. La darrera novetat del dia és per als Abduction, uns altres que podrien molt bé dir-se d’una altra forma, però que per A, per B, o per logo escupitajo, no és així. Tot això i més, com quina és la millor feina a la que pots aspirar a la Badia de San Francisco, o com provocar als dofins amb películes musicals de Disney, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Setè programa de 2025 i número CCCXXIV en llibertat, 19è de la temporada XXIX, 104è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 30è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 20è de l’Alcoholisme Geriàtric i 22è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1518 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha els Hirax, Brainstorm, Nothing More, The Unguided (sg), Daze of June, Arch Enemy (sg), Stoneside, Dawn of Solace i, pendents de revisió, els Hands Like Houses. Els que es veu que se salven de la crema per part d’algún membre dels paranoies, són els Bleeding Through, que no han aprofitat massa bé els set anys d’aturada des del darrer disc. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Jono El Grande (progs noruecs), FX-05 Xiuhcoatl, Prehistoria, Teralodon, Ray of Light (espanyols), Mr. Putiferio (Itàlia) i Fulanno (Argentina), també apareixen els Pothamus amb la seva gran cançó Rabus, però és que aquests sí que els punxem en la corresponent secció d’Sludge belga. Any dolent pels voids i tornem a no tenir la secció Void Naranja, Void Cristal. Però sí que tenim noticies del dia, començant pel culebrot d’en Ronnie Radke dels Falling in Reverse que fica cullarada a la polèmica entre Spiritbox, o Spinelessbox segons ell, i Metallica amb el tema Grammys, i que ell no el guanya perquè no és trans i negre (la Courtney es posiciona a favor dels drets LGTBI+). I ara, dues noticies d’abast internacional, i és que, per una banda, la secta vegana dels Zizians irromp amenaçant als carnívors amb un Terminator que no pren cafè, i per l’altra, descobrim que en Putin ha decidit boicotejar al Paranoia Metal Show. Comencem amb novetats, i és que, a part dels Bleeding Through i els Pothamus, avui n’hi ha moltíssimes més, com un cd de versions i rareses dels W.A.S.P. al que li sobren les rareses, i un cd de hard rock modernill de la mà de la Gheni Pepperlips que té sort de no ser d’Albacete. Avui tenim un dia tope de suec, en el qual, com no, també hi ha l’hora d’en Bjorn Speed Strid de la mà dels The Night Flight Orchestra, i també uns Dynazty que no estan en el seu millor moment i veuen com en Lluís comença a implementar la política de retallades pel dia d’avui. A qui no li retallaríem res és a la Cristina Scabbia, que sí, que les veus guturals són un xic més extremes, però comencen a repetir-se més que Madrid TV queixant-se dels àrbits. És un programa molt suec, amb moltes retallades, però també amb moltes col·laboracions, i és que tenim en Billy Morrison, guitarrista d’en Billy Idol que, entre diversos convidats, hi té a l’Ozzy, i als Savage Lands que porten més penya de la que hi cap en una cançó. Arriba en Sergi sense masses noticies amb retard però sí amb una proposta de competició entre l’Ozzy, el Papa de Roma i en Ronnie Atkins, en breu esperem donar els resultats. La recordamenta del dia és per als Bobaflex tot i dos terços de l’equip no recordaven la meitat dels discos que han tret aquesta gent, donant-vos dades amb les que flipareu i inaugurant la secció de cultura, música, cinema i televisió. La recomanació de la setmana, després d’una teoria evolutiva, i és que avui en Lluís a a ser el Darwin del programa, és per als Crowheart, de qui segurament diem més coses negatives que no pas positives, però queda clar que el disc està bé en general. Tornem a les novetats després d’encallar-nos un xic amb les lliçons d’alemany antic, i ho fem amb dos grups amb poques ganes de composar cançons, els Septicflesh i els Eisbrecher. No podia faltar el black metal al programa, que també es veu sotmès a la política de retallades que ha imposat en Lluís al programa d’avui, però és que els Shagor s’ho busquen... a veure si aprenen dels Mantar que ja venen retallats de casa. La cosa rara del dia, després d’en Sergi, és un one man project with a lot of drugs, molt ben etiquetat com a deathcore amb merdes, i és que no hi ha cap més definició possible pels I Drink My Coffee Alone. Arriba el mort en aquesta secció amb una continuïtat que no esperàvem aquest at Nadal, i us parlem de l’estreta relació entre el Coronel Sanders del KFC i en Ramoncín. Després de donar pistes a la policia de Cincinatti per a resoldre un cas que tenen encallat, fem una segona part de la secció de cultura, música, cinema i televisió amb The Gorge (El Abismo) i els Twisted Sister. I tornem a les novetats, amb més col·laboracions de la mà dels Dead Rabbits amb un altre single, i un parell de grups entre black i altres coses, com els Noctambulist, que es podrien haver posat un altre nom, i els Kryptan. Tot això i més, com quina serà la sorpresa de Vinicius Jr. el dia que tingui un fill, lliçons d’italià antic o recuperar paraules del català més normatiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Sisè programa de 2025 i número CCCXXIII en llibertat, 18è de la temporada XXIX, 103è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 29è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 19è de l’Alcoholisme Geriàtric i 21è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1525 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra. Un programa que comença amb retard per culpa de les tormentes que ens han fotut enlaire part dels equips de la ràdio i em perdut mig guió. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem en Marco Hietala, en Chris Harms i segurament als Ereb Altor, tot i que ho confirmarem la setmana que ve. Qui definitivament no entra en aquesta secció són els Dream Theater que segueixen intentant que el seu cantant cridi el menys possible, tot i que no per això ens juguem una denúncia de maltractament d’animals i altres éssers vius per haver punxat el disc. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Opertus de Txèquia, Quantum Loba de Kazakhstan i als Ursula (thrash-death Singapur), No és que haguem perdut la part del guio on hi havia el Void Naranja, Void Cristal, és que aquest any està essent rarot en aquest apartat i aquesta setmana no teníem voids. Dues noticies del dia, començant per la noticia de servei que avui no va dirigida a cap col·lectiu del rock o el metal, si no més aviat a gent que vulgui formar part d’un zoològic com a éssers a exposar. La segona noticia és per la Courtney LaPlante, vocalista dels Spiritbox, contenta pel darrer Grammy dels Metallica i ella també espera poder arribar als 80 anys fent música metal de zero interés i poder seguir guanyant Grammys amb això. A part dels Dream Theater, per sort, tenim més novetats, algunes més interessants que d’altres, i entre les que més, no estarien les Thundermother, tot i que és un hard rock escoltable. Avui serà un dia de visites a Ucraïna, i la primera és per conèixer a la Daria dels Noapology després de que l’hagi pillat la deflagració d’alguna explosió al seu pais. També tenim un grup d’Sludge però no d’Sludge europeu ni molt menys belga, és un grup d’Sludge de cara a barraca i, per tant, americà. No tant contundents, més aviat tot al contrari, tenim als Days of Jupiter, que d’un teòric Nu Metal acabem en un monyes metal que, tot i això, no està gens malament. Després de descobrir un mètode científic per detectar el nivell de molèstia i maltractament a animals per part dels grups de prog, arriba en Sergi. La primera noticia del dia és pel concert de comiat de l’Ozzy, si és que hi arriba, en el qual es veu que no hi haurà ni en Zakk Wylde, ni en Randy Rhoads ni en Dio, si és que són poc considerats... La recordamenta del dia és per als Faith No More, sobretot per recordar-nos de posar música seva a la ràdio, que no en tenim massa del millor grup de tots els temps segons l’Ivan. La recomanació a la vora de la paleta de colors avui és per als The Halo Effect, tot i que, dels dos discos que tenen, aquest sigui el menys bo, però mira, buscàvem una excusa per explicar-vos com diferenciar la època pre-pulpo de la post-pulpo dels In Flames, dels quals tots els The Halo Effect en són ex-membres. Després d’unes lliçons magistrals d’alemany antic, tornem a les novetats i ho fem retrobant a més ucraïneses, en aquest cas és la Tatiana dels Jinjer als qui la setmana ada ja els havíem ficat la punteta, però avui, més. No tant simpàtic ha de ser el fundador d’Obscura que no para de canviar membres del grup, en aquest cas, una mica més i es canvia a sí mateix. El mort de la setmana, com no en el dia d’avui, ens porta a la tercera visita per terres ucraïneses amb un nazi que només fa música nazi quan no és la seva, amb la primera mort a Ucraïna no relacionada amb la cinètica i sí amb els hardrockeros californians, amb un black que aprova justet justet el decàleg de 13 punts del bon blackie. Encara ens queden un parell de novetats, per una banda els Saor que van a per els Grammys Latinos amb el seu folk-black, i per l’altre un canadenc molt fantasma si se li parla en xinès que fa post-black amb els Unreqvited de sí mateix però no per culpa seva, si no pel fet de faltar-li la mel del recuit. Tot això i més, com l’estreta relació que hi ha entre els rockeros californians i els papes de Roma, la recordamenta de la tècnica Guardiola per visitar Ucraïna o quina és la connexió cromàtica entre In Flames i The Halo Effect, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Cinquè programa de 2025 i número CCCXXII en llibertat, 17è de la temporada XXIX, 102è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 28è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 18è de l’Alcoholisme Geriàtric i 20è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1532 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la terra. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem singles d’Epica, Hanging Garden, We Are the Catalyst, Gemini Syndrom, Adelita’s Way, Bloodywood, Craddle of Filth, disc dels Formosa, Venom i DeadEnd, rescatant a última hora el disc dels The Night Flight Orchestra, que ja fa temps que no ens porten massa res d’interessant, però s’havia d’omplir la secció de la Hora d’en Bjorn Speed Strid d’alguna forma. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Netón (Black Death d’Espanya), Garota (Black Thrash Polònia), Steel Machine i en Fernando Perdomo. Recuperem la secció del Void Naranja, Void Cristal, que ja feia un parell de setmanetes que no teníem, amb els Into the Void, Voidhra i els Void of Hope, sembla que ja intentem recuperar el ritme perdut. Avui aríem pel TN Vespre, ja que estem sobrats de noticies del dia, començant amb la confirmació que en Nico McBrian ja és iaia del Metal. Seguim amb la secció de ciència i tecnologia, amb els negacionistes de l’espai i la Marmota Phil que anuncia sis setmanes més d’hivern, mentre la corresponsal del temps a Catalunya, la Candelera, mostra un comportament un tant més bipolar que no pas el d’una marmota. En Noel Gallagher diu que System of a Down és el pitjor grup de metal de la història, cosa que ens fa plantejar-nos que no coneix poc grups espanyols, i apareixen els mitjons del merchandising del nou disco de Linkin’Park. Anem ja per novetats amb un programa que comença tot xandalero però que va derivant cap al black mica en mica, i ho fem amb single dels Rise Against. Seguim amb uns The Hellacopters menys punkarres, que es veu que es fan grans i ja no els va tant el tema cotilló com avantes. Arriba en Sergi no sense abans haver fet el nostre particular homenatge a la victòria d’en Trump a les eleccions americanes. Avui comencem amb un estudi poc rigurós sobre els grups que més fan crèixer la industria del tatuatge, i al final resulta que els tatuatges ja venien de fa temps. La recordamenta de la setmana és per als Barón Rojo, de qui recordem poca cosa perquè tampoc estàvem massa atents quan els teníem al davant. La recomanació a la vora del foc avui és per uns folkies alemanys menys alemanys del què podia semblar de bones a primeres, els Rauhbein. Seguim amb les novetats, i ja feia dies que no fèiem classes de pronunciamenta del francès, per sort, avui podem compensar-ho amb els Zero Absolu. I tornem cap a Alemanya amb més folk, però en aquest cas, barrejat amb death metal melòdic de la mà dels Forsaken Hill. I, com us hem dit, més black, amb els Besna, que ja ens havien agradat en el at, i que potser no haguessin triomfat igual si s’haguessin dit Bòsnia. Arriba el mort de la setmana amb un Lluís que li costa pillar l’horari català, li manquen hores de son i es nota a l’hora de saber la hora. El mort d’avui comença fent poca llàstima i acaba encara fent-ne menys, i és que no seria un exemple a seguir, ja no només pel fet de ser un punky al que només seguia el seu gos quan tenia gana, si no també a nivell ètic. Les darreres novetats del dia són un EP dels Jinjer i el nou treball dels All That Remains que, com molt bé diu el nom del grup, has d’anar cap al final del disco per trobar quelcom decent. Tot això i més, com un Sergi de bajón mental i un Lluís de bajón físic, amb un Ivan que ha d’aguantar el tipus i el programa mentre es pregunta com un sol cotxe pot xocar contra 15 més, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Quart programa de 2025 i número CCCXXI en llibertat, comencem amb els números difícils de pronunciar ja, 16è de la temporada XXIX, 102è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 27è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 17è de l’Alcoholisme Geriàtric i 19è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1539 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la terra, en una gran entrada de programa entre ciència, geopolítica i astrofísica. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem a The Great Kat, Labyrinth, Avalanch, EP d’ONI ja sense xilosynth ni xilosynthero, Bonfire i d’una cançó que no entren Avatarium, però mira, pels pèls que s’han salvat. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda avui tenim especial “Thor” de grups de thrash, en substitució de la secció del Void Naranja, Void Cristal, i ho fem amb Injector, Retador, Skellator, Sector, Constrictor, Visitor, Assimilator, Anialator, Dekonstructor, Eradicator, Axicator, Lacktor, Alligator, Savage Captor, Jugulator, Agitator, Alastor, Devastator, Tormentor. Noticies del dia: presentació setmanal de cada cançó d’Avantasia, però per escrit, sense música. I els Bumblefoot treuen 589 teasers de presentació del nou disc com per dissimular la merda que és. Leprous demana que la gent vagi als concerts per no haver de tornar a treballar pintant i netejant naus industrials. Leaves’Eyes, un dels dos concerts de broma que hi havia aquell día a Barcelona cancelat. Lena Scissorhands es posa ullals de vampir en una noticia amb retard abans de la seva hora. I per últim, us presentem les noves tendències en negacionisme: Negacionistes de les estrelles, negacionistes de la rotació de la terra, negacionistes de que la lluna o el sol siguin esfèrics. A tot això, hi sumem una noticia de servei per a la comunitat hard rockera catalana, tot i que es podria arribar a extendre a tots els hardrockeros que hagin estat papis en els darrers mesos. Anem ja per novetats en un dia en pro del feminisme musical, i comencem amb Vukovi, un metal alternatiu amb un gust qüestionable a nivell de les portades. Els Electric Callboy s’animen a la nova secció de noms en homenatge a Thor amb un single que deixa entreveure cap on anirà el nou disc. Abans de ar a les seccions del nostre webmàster, ens animem i sentem de forma científico-teòrica les bases per a un nou estil, el grind-speed-doom. Ara sí que arriba en Sergi amb noticies amb retard que ens porten als Països Baixos on han obert una universitat de heavy metal sense tenir ni punyetera idea de què és el heavy metal, amb professors que en la seva vida no han tocat heavy metal però que han viatjat molt. Toca el repàs del Top10 d’en Sergi sense quedar massa clar en quina posició es troba en quant a criteri musical entre els membres del Paranoia Metal Show. El Top3 final deixa als Aphonnic a tocar de podi, als Wage War en tercer lloc, SETYØURSAILS es fan amb la plata i Dymytry a a ocupar el primer lloc, en un dia marcat per descobriments de grups que ja s’havien descobert avantes. La recomanació... o no recomanació de la setmana és per a l’Scene Queen, amb un Sergi que no acaba de veure ben bé què té aquesta noia a part de ser una futurible Leticia Sabater. Entre les nostres polítiques de retallades, tornem a les novetats i ho fem amb els Harakiri for the Sky, gent que no acaba d’afinar amb els noms... però es veu que ja venen així de sèrie. Seguim amb el metalcore-groove-modern metal-altri dels Red Raven Chaos, des del Canadà francès, amb una canadenca sa col·laborant que amplia el ventall de noies que apareixen al programa d’avui. I seguim amb uns que fan prog death tot i voler fer post-black, que han tingut la sort de no ser d’Albacete, els The Great Old Ones. El nostre mort de la setmana avui ens porta cap a Tennessee de la mà dels Tennessee fent duet amb els Chemical Romance, i en concret, avui parlem del pajillero del grup. Les darreres novetats del dia són els Hämaton i el seu folk industrial, i els Eluveitie, menys folk i més modernills del què ens podíem arribar a esperar. Tot això i més, com les millor formes de comunicar-se amb rednecks americans i baixistes en general, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Tercer programa de 2025 i número CCCXX en llibertat, comencem amb els números difícils de pronunciar ja, 15è de la temporada XXIX, 101è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 26è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 16è de l’Alcoholisme Geriàtric i 18è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en la possible descobrimenta d’un nou mètode “ressaca killer” que encara hem de portar més a la pràctica per demostrar-ne la fiabilitat. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Tokyo Blade, Grave Digger i uns Teramaze, que si no en tenien prou amb ser progs, ara són progs i alternatius monyes. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Iron Jaw, Iron Firmament, Iron Harmony M2, Ironflame, Blood and Steel, un grup de black que la setmana que ve tindreu el disc al programa, els Grima, uns catalans desafortunats en el nom, però és que són thrashies, els Metall Fort, els Miasma que es rumoreja que faran concert a Granada amb els MiVentolín, i el grup de thrash de cada setmana que fa servir el generador automàtic de noms thrashies, els Sarcator. A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal trobem a Void Chapter, però de defiló, un xic com la setmana ada, i és que aquest any no comencem massa bé amb els voids. Noticies del dia, la primera que confirmarà més tard en Sergi a la secció corresponent, és una noticia amb retard, i és que es veu que el Estepario Siberianoha deixat Saratoga, cosa que deu voler dir que en formava part. I la segona és que ha mort en David Lynch, deixant als progs orfes a mens que siguin true progs i entenguin les pelis de la Cuixet. A això, hi sumem la noticia d’impacte que connecta les foto-polles fatxes amb els mercats medievals, ant per implants de cabells a Turquia... i és que la culpa de tots els mals és dels festivals que van trencar les seves propies normes com l’Acústica de Figueres. Seguim amb poques novetats musicals, per culpa dels Mechina que no poden fer una disrupció de l’any natural, xinès o comercial, la fan a tot el que seria l’any musical. La primera novetat del dia serien els Willow, gòtics de Montenegro que obren aquesta secció que a s’ha convertit en moda de aparèixer amb noms de pel·lícules. La segona és per a un grup d’Sludge alemany, un xic més contundents que els grups d’Sludge belgues, com ve essent ja tradició des de fa un parell de guerres mundials. Arriba el nostre webmàster amb noticies amb retard que confirmen el dit de Saratoga i confirmen també que a vegades en Lluís no hi és tot, cosa que tampoc sorprèn massa. Avui ens costa, bueno, a en Sergi li costa, però acabem substituïnt la recordamenta de la setmana pel Top 10 de l’Ivan, quedant els Better Lovers en tercer lloc, el senyor Ishahn en segon, i la trampa dels Amiensus amb dos cds, que no pas un de doble, en primer lloc. La recomanació del nostre webmàster a la vora del foc és per a un grup que ell no recomanaria mai, els Kozoria, grup que li agrada a en Lluís tot i atemptar contra tots els seus principis musicals. Abans de tornar a la música, aconseguim connectar Facebook amb l’Stoner, els incendis de California i la manca d’ocellots volant al camp de fútbol de la Lazio que no és a Lazio si no a Roma. Tornem a les novetats i ho fem amb un grup força crossover que barreja modern metal, hardcore i groove, són els Grim Love que presenten nou treball. Les darreres novetats del dia són dos singles, un dels italians Disarmonia Mundi que ja estan ficant la punteta per treure disc, i l’altra dels One Morning Left amb col·laboració especial en aquesta cançó amb una de les millors portades mai vistes al món de la música. El mort de la setmana ens porta cap al Jardín América amb un baixista de grindcore que no massa gent trobarà a faltar, i que si no li massa cas al seu grup, menys cas li van fer circulant per carretera en una llauna de sardines. Tot això i més, com perquè ja no surten grups d’stoner grecs o on pot arribar el llibertinatge normatiu actual, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Segon programa de 2025 i número CCCXIX en llibertat, 14è de la temporada XXIX, 100è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 25è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, amb una solució temporal al “Ressaca Killer” hivernal... fins i tot dues, però només factibles durant festivitats, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 15è de l’Alcoholisme Geriàtric i 18è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, tot i fallar-nos la memòria en algun dels apartats. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana només The Unguided amb un single que podria estar pitjor, i en Tremonti, tot i que l’Ivan decideix rescatar-lo de les escombraries abans de començar el programa. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a As December Falls, Medieval Steel, Sulfator que, a més, ens porten una classe pràctica de com posar nom a un grup de thrash, i els Pothamus... A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal només hi trobem als Insatiable Void, tot i que només compta com a mig punt per venir de l’any at. A les noticies del dia avui hi tenim força xixa, com la saludamenta d’en Rob Halford quan contesta al telèfon amb un Hi, I’m Metal God, o la invenció del January-Veganuary. I parlant d’invencions, avui inventem una nova forma de guanyar un premi de Fòrmula 1 amb accessoris que potser no són del tot legals, però sí pràctics a l’hora de millorar l’aerodinàmica dels cotxes. I no ens quedem aquí, ja que tornem a tenir noticia de servei, en aquest cas per a la comunitat folk, preocupant-nos per la seva dieta, a més de descobrir que estem penjats, ja que trobareu tots els nostres podcasts a Amazon Music. Comencem ja amb novetats, i ho fem amb un disc que no val la pena, però del que en rescatem tant ara com en un futur, les versions que conté, perquè pel què fa a cançons pròpies dels Vampires Everywhere!... no ens han convençut massa. També tenim singles, com el dels Dinazty o el dels Lacuna Coi que sembla que per fi es decideixen a treure un disc sencer. Qui no treu disc sencer més que res perquè el títol no els hi quedaria massa bé són els canadencs Ex Deo, que es queden amb un Ep de 4 cançons però no per culpa seva, si no per culpa dels emperadors romans. Després de reobrir seccions oblidades com podrien ser la de Parecidos Razonables i la de Tietes del Metal amb en Marilyn Manson i la Manuela Carmena, ens n’anem cap al nostre webmàster esperant que recordi el dia en què estem avui. Per sort apareix, i ho fa tot cofoi perquè no només ens informa de què en Ronnie Atkins segueix viu, si no que, a més, té plans de futur. També ens informa sobre la barbacoa d’un Primus que resulta no ser cap barbacoa... no ho podia encertar tot el nen. La recordamenta de la setmana avui a a ser el Top10 d’en Lluís, amb un criteri discutible segons en Sergi i que, curiosament, coincideix força amb el criteri d’en Sergi... d’aquest Top10, com tothom podia esperar, al Top 1 hi trobem als Falling in Reverse. La recomanació del nostre webmàster a la vora del foc, després d’una petita discusió sobre nomenclatures, és per als Better Lovers tot i, però també gràcies, a la seva portada. Tornem a les novetats, i ho fem amb un directe de Magnum que han hagut de gravar per oblidar que un cop hi va participar en Tobias Sammet. Més singles i en aquest cas, una segona versió per al dia d’avui, com és la que fan els The Browning, un altre grup que tira de versions per compensar la manca de cançons pròpies mig decents. El programa d’avui es caracteritza, entre altres coses, per incloure un munt de grups que podrien sortir a la sub-secció de Noms de Merda, com els Kozoria o els que ens presenten disc, els Intercessor. El mort de la setmana ens porta a compensar la manca de death metal simfònic respecte a la setmana ada, així com tenir la primera mort al programa per festa d’altri i no de per se, tot i que sí que va ser en part culpa seva per no tenir gust en quan a vehicles motors. A més a més, repetim mort de cotxe vs arbre, un arbre que es veu que estava quiet, mentre descobrim que les nostres festes són com el joc de la Oca. La darrera novetat del dia és per als The Halo Effect, aquesta gent coneguda per ser tots ex In Flames, tot i que uns més que d’altres. Tot això i més, com què té en comú un vocalista de Carolina del Nord amb un personatge de manga, la recuperació d’una altra secció com és l’hora d’en Bjorn Speed Strid o consells de com esquivar la justicia americana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: