L'endemà 3d328

El pagès Joan de Canyamars fa hores que espera pacientment a la plaça del Rei de Barcelona. Quan Ferran el Catòlic baixa les escales del Saló del Tinell, on ha tingut una llarga audiència pública, Canyamars se li acosta i l'ataca amb un coltell. El fereix al coll, però no aconsegueix matar-lo. Es tracta d'un llop solitari o forma part d'un complex complot en contra del rei?

A la ciutat aragonesa de Casp, es vota qui serà el successor del rei Martí l'Humà. Dos noms han destacat en la lluita per tenir la corona: Jaume, el comte d'Urgell, que és cunyat de Martí; i Ferran d'Antequera, de la casa dels Trastàmara i gran terratinent de Castella. El pretendent català, però, ha patit un sabotatge implacable amb l'ajuda de l'Església i les cartes ja fa temps que estan tirades.

Pere el Cerimoniós necessita diners per finançar la guerra contra Castella, però les arques de la Corona estan en números vermells i, per obtenir calés, primer ha de convocar les Corts. Com que li cal un mètode més àgil, es treu de la màniga crear la Diputació del General, una delegació permanent de les Corts amb la finalitat de recaptar tributs puntuals. Clar i català: la Generalitat neix com una oficina d'impostos.

Quan un vaixell genovès atraca al port de Barcelona ple de rates infectades pel bacteri de la pesta negra, la ciutat signa una condemna de mort massiva. Tos amb sang, bubons negres plens de pus, membres gangrenats, dolor ¿molt de dolor¿ i la mort. Miris on miris, hi ha caos: els cadàvers s'acumulen pels carrers i la incertesa ho domina tot. Qui pot, fuig a la muntanya. Qui no, mor. Catalunya perdrà més de la meitat de la població.

Roger de Flor, cap dels almogàvers, és traït per l'emperador de Bizanci en un dinar-trampa que acaba pitjor que La boda vermella de Joc de trons. La reacció dels seus homes serà tan brutal que a partir d'aquell moment naixerà una nova manera de fer creure els més petits de casa: "Porta't bé o vindran els catalans!". És el que es coneixerà com la venjança catalana.

Quan Pere el Gran derrota els sos a Sicília, quasi tothom se li posa en contra. Però no es a a la història amb el renom del Gran perquè sí. Astut com pocs, en Pere aturarà les ànsies de Carles d'Anjou d'aconseguir un imperi mediterrani. I evitarà, també, que els sos conquereixin Catalunya amb el del papa. El seu regnat, de només nou anys, deixa tanta empremta que fins i tot Shakespeare el convertirà en personatge d'una de les seves obres!

Després d'un llarg setge, Jaume I conquereix Madina Mayurca, l'actual Palma, i es comença a guanyar, d'aquesta manera, el sobrenom del Conqueridor. Conscient que el poder de la història és de qui l'explica, en Jaume pren una decisió inèdita entre els reis europeus de l'època que l'han precedit: escriure la seva versió dels fets. Vaja, dictar el "Llibre dels fets", la primera de "Les quatre grans cròniques".

Pere el Catòlic mor en ple combat defensant els seus súbdits occitans, que es troben enmig de la primera croada decretada en terra cristiana amb l'objectiu d'aniquilar els càtars. La batalla de Muret suposarà la fi de la influència catalana a Occitània... i l'escanyament de la cultura occitana per part dels sos.

Actualment, hi ha parelles que planegen casar-se amb molta antelació, però de ben segur que no tanta com l'enllaç entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Només dir-vos que, quan es va acordar el matrimoni, la Peronella tan sols era un bebè! D'aquell enllaç va néixer la Corona d'Aragó o Corona catalanoaragonesa.

Més que fart de donar i no rebre res a canvi, el comte de Barcelona Borrell II trenca el vassallatge amb el rei franc, l'any 988. Amb aquest gest tan poderós, s'accelera el camí cap a la independència que havia iniciat el seu avi, Guifré el Pilós, un segle enrere. Un camí que ens ha portat fins avui.

Pere el Catòlic mor en ple combat defensant els seus súbdits occitans, que es troben enmig de la primera croada decretada en terra cristiana amb l'objectiu d'aniquilar els càtars. La batalla de Muret suposarà la fi de la influència catalana a Occitània... i l'escanyament de la cultura occitana per part dels sos.