Informe Sala i Martín 1d2a1n

El professor de la Universitat Colúmbia rea com funciona el món de les criptomonedes. Xavier Sala-i-Martín conclou que moltes de les persones que hi estan invertint únicament ho fan per guanyar més i més diners, amb el risc i el perill que això comporta. Per mirar d'evitar que la gent s'arruïni amb algunes d'aquestes monedes virtuals, es podria aprovar una regulació semblant a la que han de complir els bancs.

Aquesta setmana els països del G7 han anunciat que deixaran de comprar, gradualment, el cru a Moscou. El professor de la Universitat Colúmbia ha explicat que deixar d'utilitzar el petroli dels Urals no és gaire complicat. Al final, tot es pot resumir amb un intercanvi de compradors. Això farà que Europa rebi en vaixells el cru provinent dels països àrabs, la qual cosa incrementarà el preu pels costos de transport. D'altra banda, Xavier Sala-i-Martín també ha recordat els 10 anys rescat de Bankia.

Per fer-ho, segons el professor de la Universitat Colúmbia, no cal eliminar els turistes ni posar traves a la construcció d'hotels ni de blocs d'apartaments. Parlem d'un sector que representa un 12% del PIB i un 15% si comptem els llocs de treball, però amb poc valor afegit. Aquesta Setmana Santa es veu com el tret de sortida de la recuperació del turisme després de dos anys amb restriccions per la pandèmia. Si serà o no la recuperació definitiva ho marcarà el mateix virus.

Pel professor de la Universitat de Columbia, el pla de xoc que ha anunciat el govern espanyol pot ajudar a mitigar els efectes econòmics de la guerra d'Ucraïna a curt termini. Ara bé, si mirem més enllà, les conseqüències poden ser catastròfiques. Les ajudes concedides s'hauran de pagar d'alguna manera, la qual cosa agreujarà el problema del deute públic, que ja és molt elevat. Pel que fa a la dependència que Europa té del gas rus, Xavier Sala-i-Martín creu que la solució a per acabar la construcció del gasoducte que hauria de transportar el gas de la península Ibèrica -provinent d'Algèria- cap al centre d'Europa.

El professor d'Economia de la Universitat Colúmbia alerta de l'escenari endimoniat que ens pot portar el conflicte d'Ucraïna. Una guerra que està tenint i tindrà efectes devastadors per a l'economia d'aquest país. Pel que fa a les sancions sobre Rússia, Xavier Sala-i-Martin és categòric: tindran un efecte brutal per a una economia que exporta bàsicament petroli, gas i altres matèries primeres però que, en canvi, importa tota la resta (menjar, articles de tecnologia...).

Coincidint amb la setmana del Mobile World Congress, el professor de la Universitat Colúmbia ha detallat la importància de la tecnologia en el nostre sistema econòmic. Per ell la clau no és tant augmentar la inversió en recerca i desenvolupament, sinó saber aprofitar la tecnologia existent. És el cas de Netflix o de les empreses de càpsules de cafè. Han sabut aprofitar la tecnologia existent per innovar en els seus àmbits de mercat.

El professor de la Universitat Colúmbia ha recordat que, en un món on el sistema econòmic està interconnectat, qualsevol petita disrupció té grans efectes. O el que és el mateix, l'esclat d'un conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna tindria efectes devastadors sobre l'economia per l'elevada implicació d'algunes de les principals potències mundials com són els Estats Units o Alemanya. Tot plegat en un context com l'actual, amb una inflació que feia dècades que no vèiem. En el cas de l'estat espanyol, els efectes de la crisi serien més importants que amb la del 2008, ja que avui l'endeutament és encara més elevat.

El professor de la Universitat Colúmbia detalla quin impacte econòmic pot tenir un conflicte a l'est deEuropa en un context d'alta dependència energètica de Rússia. Xavier Sala-i-Martín també analitza els criteris que fan que uns Jocs Olímpics siguin rendibles. Per l'economista, el focus s'ha de posar a llarg termini. És a dir, no cal mirar tant les infraestructures esportives com tot el que envolta la competició (infraestructures de mobilitat, serveis...)

L'economista dona les claus de les conseqüències que pot tenir un augment dels sous. És cert que els empleats guanyarien més diners, però això acabaria provocant un augment de la inflació. Per evitar que esdevingui crònica, la recepta dels bancs centrals és augmentar el tipus d'interès, la qual cosa provocaria una crisi econòmica, que es preveu que sigui curta. A més, l'economista també comenta l'impacte de les baixes laborals segons les empreses i com es podria agilitzar el procés de demanar una baixa.

Ara fa 20 anys vam canviar definitivament la pesseta per l'euro. Un cop acabat el procés d'adaptació, que va durar dos anys, vam fer un pas endavant en el projecte d'integració europea. Reem el present i el futur de la moneda única i el seu impacte en el projecte europeu amb l'economista Xavier Sala-i-Martín.

En un context en què no està clara la causa principal de l'elevada inflació, el catedràtic de Colúmbia dona per fet que durant els propers mesos la Reserva Federal i el Banc Central Europeu intervindran per frenar la constant escalada preus. Això pot ser que acabi provocant, de nou, una crisi econòmica. En paral·lel és imprescindible que la vacunació es generalitzi als països més pobres per evitar l'expansió de noves variants del coronavirus que puguin causar nous terrabastalls a l'economia mundial.

El professor d'economia de Colúmbia ens rea quins elements són imprescindibles per al futur de la indústria de l'automòbil, una de les més importants del país. És taxatiu: s'ha de fomentar que les empreses inverteixin a casa nostra, però això no a, en cap cas, per donar-los diners públics. A banda, l'economista també rea alguns dels fets més destacats del 2021 des del punt de vista econòmic i, sobretot, explica què ens espera de cara al 2022.

En els propers anys es jubilaran bona part dels treballadors de la generació del baby-boom, els nascuts entre els anys 1955 i 1975, i els números del sistema de pensions no quadren. Des de finals dels anys 90 existeix el Fons de Reserva, però amb la crisi de fa una dècada els governs espanyols l'han anat deixant gairebé a zero. L'economista Xavier Sala-i-Martín analitza la situació i, pels treballadors i jubilats del futur, recomana estalvi i fer-se un pla de pensions. Tot plegat són unes perspectives no gaire bones ja que dades com la taxa d'atur, a casa nostra, sempre són de les més elevades de tota la Unió Europea.

Avui dia, ham at diverses revolucions tecnològiques, som molt més productius i els salaris han pujat molt des dels anys 30. Però seguim treballant 40 hores quan acabem de posar sobre la taula l'opció de la setmana laboral de quatre dies. Per què? No és només qüestió de productivitat, sinó del que volem aconseguir amb el nostre salari. La productivitat d'ara dona suficient per comprar-se el que volen? Molts diran que no. I per això hi ha empreses que no volen la setmana laboral de quatre dies. A França, malgrat la jornada setmanal de 35 hores aprovada pel govern, els treballadors treballen més fent hores extres. Al final, segons el professor Sala-i-Martín, la ciutadania haurà de triar perquè cada vegada serem més productius però cada vegada hi haurà més coses que voldrem comprar perquè el progrés tecnològic no s'aturarà. Seguirem volent treballar moltes hores per poder comprar noves coses?

Amb l'aturada mundial per la pandèmia i l'augment sobtat de la demanda de productes tecnològics, molts sectors han vist que els falten microxips, unes peces que són imprescindibles en el seu dia a dia. En el cas dels automòbils, se'n necessiten 50 per fer un vehicle. En l'altra banda de la indústria de l'automòbil hi ha, per exemple, el sector del moble i els electrodomèstics. Per solucionar-ho, segons Xavier Sala-i-Martín, no és necessari impulsar la indústria tecnològica a Europa. Acabaria sent molt més car i es trigaria molt de temps a arribar als nivells de producció dels asiàtics.

L'economista Xavier Sala-i-Martín apunta que una de les causes de l'augment del preu de l'energia són les polítiques i els impostos per reduir les emissions de CO2: "Si volem lluitar contra el canvi climàtic, ens haurem d'acostumar que hi hagi menys inversió en carbó i petroli i, en conseqüència, el cost de l'energia sigui més alt". Sala-i-Martín també valora el llegat d'Angela Merkel des del punt de vista de l'economia.

El professor Xavier Sala-i-Martín explica què és aquesta criptomoneda. Com a gran particularitat, en destaca que és molt volàtil, és a dir, que canvia molt ràpid de valor. Per Sala-i-Martín, és molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt més del que han invertit. Per això suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista també ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El professor Xavier Sala-i-Martín recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratuïtes. Se'n pot finançar el manteniment a través dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econòmic surt més a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres també pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Martín pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabarà implementant un model similar al de la vinyeta, és a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

El professor Xavier Sala-i-Martin recorda que actualment a la UE la reducció d'emissions de CO2 comport donar menys permisos a les empreses productores, i això es tradueix en una alça del preu d'aquestes concessions però també una pujada pel consumidor final. Segons ell, "si ens prenem seriosament la protecció del clima, el que hem de fer és que els costos de les empreses que emetin gasos contaminants siguin més alts i aleshores provocar que elles mateixes in a produir energia neta".

El professor Xavier Sala-i-Martín creu que l'economia catalana guanyaria competitivitat amb un aeroport amb més vols intercontinentals que els actuals, i per això el govern ha de procurar que n'hi hagi més a l'aeroport de Barcelona-el Prat: "Si això requereix ampliar l'aeroport, que s'amplïi. Si hi ha alguna altra solució alternativa, que jo desconec, que la utilitzin. Però la prioritat és connectar Barcelona (amb el món)". Sala-i-Martín també parla de l'acord del G7 per establir una taxa global del 15% en l'impost de societats, arreu del món. Creu que resol els problema dels països que fan competència fiscal per captar empreses.