HIMÀLAIA 3q1t5a

Coneixem a una persona que ha aconseguit el que molts somiem. Cobrar per anar a Madrid a cabrejar espanyols i que paguen ells. Albert Botran i Pahissa. Revolucionari de cap i cor. Exportaveu de la CUP, diputat, intel·lectual, historiador i assagista amb el mèrit d’haver publicat un llibre sobre Lenin en ple 2025 i no haver acabat lluitant per les vores de pizza que llença el Domino’s de Molins de Rei a l’hora de tancar.

Dia històric digne del Procés amb Jordi Graupera Filosofia, putaespanyisme, nous partits, extrema dreta, triomfs, fracassos i molt (moltíssim) més. Hora i mitja de programa que s'haurà d'escoltar algun becari a cada redacció del país. Ànims! Com a mínim aràs una bona estona i ja que estàs doncs subscriut-te.

PRIMER TRAM DEL PROGRAMA EXCLUSIU PELS ESPECTADORS DEL DIRECTE. A CANVI US DEIXEM LA NARRACIÓ QUE VA FER EL POU DEL GOL DE KOUNDÉ. Si sou del Madrid aneu direcatament al minut 2 de programa. Abner Lloveras i Hernández. Un lluitador únic forjat a Besòs Mar, un barri pels que els de la Zona Franca som uns putos pijos, fins arribar a lo més alt d’un esport que li ha permés el somni de qualsevol home de bé. Cobrar per tocar-li la cara a penya més de dretes que follar pensant en Silvia Orriols. Independentista convençut, antiracista, d’esquerres és a dir una persona estimadíssima entre els usuaris que comenten les notícies del Marca.

Ens toca a nosaltres fer un dia històric. Molta cervesa, moltíssima jarana i molt poca turra catalana amb La Riota. Fan el que nosaltres però des d'abans que nosaltres. D'aquí a 100 anys ningú recordarà qui va copiar a qui.

El vostre programa favorit ara des de l'Ateneu Popular l'Engranatge. Un espai al servei de la lluita de la classe obrera, la defensa dels drets socials i l’organització popular. És a dir, un espai on hi ha com a mínim un policia infiltrat. I ens pareix estupendo per què és la única forma en que ens podrem cagar en Espanya, el feixisme i el puto estat genocida d’Israel i que un poli no puga fer altra cosa que no siga somriure i aplaudir. Amb la grandíssima Emma Zafón. No us ho pergueu!

Antoni Clapés i Casals. Una vida al servei del micròfon reconeguda amb tots els premis possibles. Antoni Clapés i Casals. Un professional generós que el dia que celebra els 6.000 programes del Versió en lloc de convertir l’Edifici Godó en l’escenari d’una festa al mes pur estil Babylon ha decidit celebrar-ho amb nosaltres a la Zona Franca. I quina festa li hem preparat! No us ho podeu perdre!

Quin goig de programa especial per donar per acabat aquest any. Ens han acompanyat Teko de Poetas Puestos, Alberto de "En Ocasiones Veo Bares", Ricard Chulià, Emma Zafón i La comoditat Valenciana. No us pergueu la Necroporra conjunta pel 2025 entre públic i convidats. Tant de bo guanyem! Ens veiem al 2025!

Les cames ens tremolaven tanmateix com si el convidat fora un porter de primera regional i nosaltres Ferran Torres a punt de xutar. Ens visita el culer que va certificar la segona remuntada més èpica de la història del Barça. La primera sense comptar la dels cabells de Ter Stegen. Àngel "Pichi" Alonso i Herrera. Geni i figura. Quin aniversari del Barça hem at!

Avui tenim un entrevistat en exclusiva i diem en exclusiva per què em consta que aquesta serà la seua primera aparició a un programa. Entrevistat de primeríssim nivell a qui hem fet creure que la seua prometedora carrera encara no havia pres el vol per què li faltava ar per l’estudi núm. 1 de Ràdio la Marina.  Un programa molt prompte s'escoltarà fins i tot a l'Audiència Nacional

Ha vingut Cristian Calvet, Bicicleta Man, per acovidar-nos a continuar el seu viatge per donar la volta al món. Amb ell tractarem ens allunyarem el màxim possible d’una realitat que ja no és que siga molt millorable és que dóna ganes d’agafar una Turia buida amb un poc de gasolina i un drap, carregar una eina amb nom rus i anar a fer guàrdia al Palau de la Generalitat a la búsqueda d’un cantant fracassat. Un programa per la història.

S’han atrevit a venir fins al cor de la Zona Franca tres artistes que converteixen a qualsevol en la persona més fife sobre el planeta Terra. 3 bèsties pardes de la industria musical que estan entrant fort dintre del mainstream seguint al peu de la lletra la guía: Què fer per NO entrar en el mainstream. Posem olives pa i all i oli per rebre als únics mallorquins que encara no han at per Tabac i Sobrassada.

Estem rodejats de màgia, coses inexplicables, sense sentit a la mirada de l’ull racional. I és per això que avui, amigues i amics ens acompanya a l’estudi algú que, com a mínim n’entén d’això de la màgia. Nascut entre boscos a la Garrotxa qui avui ens acompanya ha aconseguit fer-se un nom en el nom de l’il·lusionisme català i no sols un nom si no convertir-se en autèntic referent de la màgia reivindicativa. El mago Pop de la Catalunya Vella, però sense ser acusat de plagi per David Copperfield. El David Copperfield català però sense ser acusat d’abusos sexuals. El Lamine Yamal de la màgia.

Com es va generar el valencià? Els àrabs ja el parlaven? El van aprendre dels ibers que el van aprendre dels dinosaures que el van aprendre mirant a Paco Nadal narrar el Pressing Catch per Canal 9 mentre feien córrer quatre vaquetes? Compte al que diu Vicent Baydal... Igual us sorprèn!

Manel i Marc o el que es el mateix Cant Play i Kanter són les dues veus ASMR que han aconseguit que mil·lènnials amb sobreestimulació multimèdia desconnecten d’una realitat no gaire esperançadora durant una hora i mitja per rebre les millors notícies estranyes d'arreu del món, recomanacions i reviews culturals que no trobareu a Time Out i, també, NBA. I és que si no fórem una nació sense estat de ben segur que faria molt de temps que el seu podcast es gravaria lluny d'un menjador de 15 metres quadrats al cor del Guinardó. Esperem que algun dia se'ls retorne tot el bé que han fet ni que sigue amb una trista Creu de Sant Jordi

No podíem estar-nos una setmana sense Vale Ok i per això mateix li hem gairebé suplicat a Guillem Camós que es és per l'estudi. No us contarem més. Episodi heavy amb més sorpreses que a un programa del Hormiguero

En un món on els artistes competeixen a fer-se fotos per veure qui té la polla més grossa tenia que aparèixer algú per dir-nos que estan totes fetes amb Photoshop. Evidentment que estem parlant de POETAS PUESTOS. Quin programa!

Nascut a Figueres decideix fugir d’una comarca okupada per sos que no tenen prou en genocidar el català al nord dels Pirineus. I així va començar el seu particular èxode al llarg i ample dels paisos catalans tractant de comprendre l’essència de l’única llengua creada exclusivament per molestar. I així va estar llarg temps fins ser-li revelada la paraula en l’alt d’un turó. D’allà va baixar amb un llibre sota el braç. Decàleg irreverent per la defensa del català. Gerard Furest i Dalmau. Filòleg, professor, escriptor, sindicalista i esperem que, malgrat tot, profeta a la seva terra.

La política, el noble art de lo possible. Aquesta frase que ha segut atribuida a personatges com Aristòtil o Maquiavel encara es compleix avui dia i és que si ens limitem al context del País Valencià únicament posant el focus en l’últim any hem vist a un cantant frustrat convertirse en president, a un torero vicepresident i a Jabba de Hut presidenta de les Corts. I tot i això, en un racó de la Galàxia encara queden grupuscles més o menys nombrosos que baix una sola bandera es reorganitzen i preparen per defendre la societat valencianista dels atacs polítics rivals. L’única Mònica amb accent obert de Compromís ens ha cedit l’honor de complir amb el nostre particular repte. El d’entrevistar algú del partit que no s’haja presentat a primàries per les pròximes Europees.

Aquesta setmana ens visita un ménage à trois de l’anticapitalisme que ha fet més pel català en any i mig que TV3 en l'últim lustre. L'Arrabassada, per fi, per tots els països catalans des de la Corporació de Mitjans... de la Marina.

Ens visita un autèntic superhome de la comunicació, il·lustrat i amant de la lluita que d’haver nascut a la Hispania de fa un mil·leni i mig de ben segur que el seu bust haguera decorat vaixelles, àmfores i mosaics. Per pura estadística també hagués acabat assassinat però tu, que le quiten lo bailao!