Orient mediterrani, el Líban, amb Irene Cordón, arqueòloga 5c362r

Quan el faraó Tuthmosis III va arribar a Fenícia procedent del país del Nil, devia quedar meravellat pels boscos de cedres que entapissaven els vessants de les muntanyes. Però, sobretot, per la neu que en cobria els cims. Tuthmosis III era un home del desert, on no hi havia ni una cosa ni l'altra. Molts segles després, aquesta mateixa neu podria haver inspirat el nom de l'actual Líban, provinent d'una arrel semítica que vol dir blanc. Un país del Pròxim Orient bressol del cristianisme però, sobretot, terra de pas, convulsa, amb interludis de prosperitat que l'han fet valedora de comparacions potser excessives. El país dels cedres, la fusta amb què els fenicis van bastir els seus vaixells per convertir-se en grans navegants. De la seva potència en donen fe ciutats com Biblos, Sidó i Tir, supervivents del at en el Líban actual. El Líban, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB. 4q5tt